(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (846 m alt), al sector oriental del municipi, en un coster, al vessant meridional del tossal de Moror (1.057 m alt).
De la seva església parroquial (Sant Miquel) depenen els llocs d’Alzina, Beniure i Estorm.
(Tremp, Pallars Jussà)
Santuari (999 m alt) (la Mare de Déu de Montserbós), de l’antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat vora l’antic camí i la carretera de Tremp al Pont de Montanyana.
Depenia de la parròquia de Castissent.
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Serra del Pirineu axial, que s’estén en direcció nord-sud, a la divisòria de les dues comarques, així com de les conques de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, afluent seu.
Està situada al sud dels pics de Peguera i Montanyó, i al nord del pic Cometa, sobre l’estany de Gento.
Assoleix els 2.881 m d’altitud.
(Noguera / Pallars Jussà)
Sector llevantí del Montsec, entre les dues comarques, és la unitat més oriental de les tres que formen la serra del Montsec, separada del Montsec d’Ares per la Noguera Pallaresa (al pas de Terradets) i separant l’est de la conca de Tremp de la conca de Meià.
Les aigües del vessant septentrional (rius de Barcedana i Conques) aflueixen a la Noguera Pallaresa, mentre que les del flanc meridional (riu Boix) aflueixen cap al Segre.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample i la seva màxima altitud és de 1.677 m al tossal de la Torreta.
Les comunicacions rarament aprofiten les valls i tenen lloc pels extrems.
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra exterior del Prepirineu, la unitat central de les tres que formen l’alineació del Montsec.
Situada entre la Noguera Ribagorçana -la separa de la serra del Montsec d’Estall pel congost de Mont-rebei-, i la Noguera Pallaresa -que pel pas de Terradets la separa del Montsec de Rúbies-, perpendicularment a la serra de Montllobar.
Els seus vessants limiten amb les depressions següents: els septentrionals amb la conca de Tremp, i els meridionals amb la vall d’Àger.
El coll d’Ares, a 1.497 m alt, és per on passa la carrerada i antic camí de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
El puig de Sant Alís assoleix 1.676 m alt que és l’altitud més elevada del Montsec.
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra (1.678 m alt) del Pre-pirineu, que s’estén en una longitud de 45 km i una amplada de 25 km, en direcció est-oest, amb inclinació cap al sud, des de la rodalia de Benavarri, a la Ribagorça, on s’inicia entre la Noguera Ribagorçana i el Guart, fins a desaparèixer en arribar al Segre. Separa la conca de Tremp de la vall d’Àger i la conca de Meià.
Està integrada per tres unitats, separades pels congostos formats per les Nogueres en travessar la serra perpendicularment: el sector occidental correspon a la serra d’Estall, el central, al Montsec d’Ares, i l’oriental, al Montsec de Rúbies.
Als vessants septentrionals s’obre la depressió mitjana, mentre que el flanc meridional, cap al qual va descendint gradualment, presenta una cinglera, tallada per una gran falla, que es resol en un penya-segat de gairebé 1.000 m sobre el sinclinal d’Àger, i que es descompon en dos graons a conseqüència de la intercalació margosa del cretaci superior i origina un replà on s’han instal·lat alguns llogarrets i conreus. Aquest sinclinal la separa de les serres exteriors, que continuen amb una faixa muntanyosa de 15 km d’ample fins a arribar a la depressió central.
És un anticlinal complex, constituït per calcàries mesozoiques i format per redreçament de les capes secundàries (plegament d’estil pirinenc); desapareix davall de les capes horitzontals de conglomerats terciaris, amb més suavitat cap a l’occident.
És l’alineació més important de les serres exteriors prepirinenques, i la seva altitud oscil·la entre els 1.000 i els 1.600 m. Al seu peu (al sud) hi ha jaciments carbonífers i calcàries litogràfiques.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.206 m alt), situat en un coster, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Boix.
Formava un municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Beranui, Paüls de Flamicell, Pobellà i Gramenet de Beranui, les caseries de la Plana i Molinos, l’església romànica de Santa Llúcia de Paüls i el santuari de Sant Quiri de Pobellà.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
(o Mont-rebeig) Llogaret, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la seva confluència amb el barranc de la Clua, 2 km aigua amunt de l’inici de l’estret de Mont-rebei.
La seva església depenia de la parròquia de Girbeta (Ribagorça).
(Pallars)
Petit monestir d’origen i de situació desconeguda (Sant Privat de Montllor). Fou priorat de Gerri el segle X.
És esmentat en dos documents, una mica suspectes, segons els quals el comte Isarn de Pallars n’hauria fet donació al monestir de Gerri els anys 939 i 953.
Un antic lloc de Montllor és testimoniat, el segle XIV, prop de Toló, probablement a l’hostal Roig (dins el terme de Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà), dit també, segons alguns, Montllobar.
(Tremp, Pallars Jussà)
Despoblat i antic terme de l’antic municipi de Fígols de la Conca, situat a la serra de Montllobar del Prepirineu, entre les serres interiors i les exteriors, que s’estén en direcció nord-sud, perpendicularment al Montsec, i tanca per ponent la conca de Tremp; separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana (és a dir, separa el Pallars Jussà de l’Alta Ribagorça).
És constituïda per residus de masses de pudingues montserratines.
La màxima altitud és de 1.125 m.
Dades dels Països Catalans 