(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Cim (2.908 m alt), de la línia de crestes que separa la vall Fosca de la vall d’Espot, al nord de la collada de Saburó.
Al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Coll (2.622 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al sud del castell de Rus (2.783 m alt), termenal dels dos municipis.
Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus, que aflueix, per la dreta, al Flamicell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella.
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
Llogaret (1.109 m alt), a l’extrem oriental del terme, aturonat (el nucli és format per l’església parroquial i una casa) damunt el curs profundament engorjat del riu de Puials.
Formà part de la baronia d’Abella.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
(o hostal Roi) Hostal (1.093 m alt) i antic terme de l’antic municipi de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall, al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou. És al sud de Mata-solana.
Dins el gran recinte hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Anna.
S’hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29 de setembre.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (887 m alt), fins al 1969 del terme de Toralla i Serradell. És situat al vessant meridional de la serra de Sant Salvador, al sud del terme.
De la seva església parroquial (Sant Martí) depenien les de Sensui i de Castelló d’Encús, a més del santuari de la Mare de Déu del Castell, capella de l’antic castell de Rivert (centre de la baronia de Rivert); la imatge fou traslladada després a l’església parroquial.
(o riu Cós, o Ricós) Curs d’aigua, que neix al sud de la roca Mola, dins el terme de Fígols de la Conca.
Limita, després, els termes de Gurp i de Claret, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp.
(Alt Urgell / Pallars Jussà / Noguera)
Afluent dretà del Segre.
Neix a la serra de Boumort, entre l’altiplà del pla de Llet i la roca de Senyús, dins l’antic municipi de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell), i que, després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua (Pallars Jussà), on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, les tres comarques.
Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu col·lector entre Miralpeix i Gualter.
(Senterada, Pallars Jussà)
Poble (812 m alt), enlairat a l’esquerra del Flamicell, al sud de Lluçà.
L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada.
Havia estat possessió dels comtes de Pallars.
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Despoblat (611 m alt), a la dreta del Flamicell, a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església (Sant Jaume) depenia de la parròquia de Toralla.
Al segle XIX formà un municipi amb Serradell.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble de l’antic municipi de Fígols de la Conca.
Formà un sol municipi amb Castissent al segle XIX.
L’església (Santa Anna) depenia de la parròquia de Palau de Noguera. Pertanyia a l’orde de Sant Joan (comanda de Susterris).
