(Senterada, Pallars Jussà)
Poble (812 m alt), enlairat a l’esquerra del Flamicell, al sud de Lluçà.
L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada.
Havia estat possessió dels comtes de Pallars.
(Senterada, Pallars Jussà)
Poble (812 m alt), enlairat a l’esquerra del Flamicell, al sud de Lluçà.
L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada.
Havia estat possessió dels comtes de Pallars.
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Despoblat (611 m alt), a la dreta del Flamicell, a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església (Sant Jaume) depenia de la parròquia de Toralla.
Al segle XIX formà un municipi amb Serradell.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble de l’antic municipi de Fígols de la Conca.
Formà un sol municipi amb Castissent al segle XIX.
L’església (Santa Anna) depenia de la parròquia de Palau de Noguera. Pertanyia a l’orde de Sant Joan (comanda de Susterris).
Poble (986 m alt), a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracalç.
L’església (Sant Salvador) depèn de la parròquia de Senterada. Pertanyia al marquesat de Pallars.
Va estar abandonat a principis del segle XXI, però darrerament s’hi han instal·lat joves artesans.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble de l’antic municipi del Palau de Noguera, forma un enclavament (1,59 km2) entre els termes de Mur i Talarn.
La seva església parroquial de Sant Martí (el campanar de la qual és una antiga torre de defensa) depenia de la pabordia de Mur.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antic poble (o el Pui de l’Anell), al nord-oest de l’antic terme d’Orcau, vora el límit amb el d’Aramunt, a l’indret on hi ha actualment el pantà de Talarn.
El segle XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (507 m alt) i cap del municipi. El poble és situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant de la Pobla de Segur.
El 1937 hi hagué una riuada que s’emportà la meitat de les cases amb l’església inclosa. Hi ha un Museu dels Raiers.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Vila (803 m alt), situat a la vall Fosca. L’església és dedicada a sant Feliu.
El lloc té el seu origen en l’antic poble de Bellveí.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Envall, Antist, Estavill, Castellestaó, i el despoblat i antic terme de Serraspina.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Poble (1.233 m alt), fins al 1970 del terme de Mont-ros, situat al sud d’aquesta població, de la qual parròquia depèn l’església de Sant Miquel, a la dreta del barranc de Campos, al peu del tossal de Sant Quiri.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Caseria, fins el 1970 del terme de Mont-ros, a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamicell, sota Beranui.
La seva església és el santuari de la Plana, on és venerada la Mare de Déu de la Plana.
Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana, amb una potència instal·lada de 5.000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamicell.