Arxiu d'etiquetes: Pallars Jussà

Sant Aventí, roca de

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà / la Pobla de Segur, Pallars Jussà)

Cim (1.478 m alt) de la serra de Peracalç, termenal dels dos municipis.

Sant Antoni, pantà de

(la Pobla de Segur / Talarn, Pallars Jussà)

Embassament de la Noguera Pallaresa, també anomenat pantà de Talarn o de Tremp. Ocupa el fons de la conca de Tremp a la Pobla de Segur, amb 7 km de longitud. Situat al peu de la serra de Sant Corneli, on el riu de Carreu conflueix amb la Noguera.

És un dels més antics (1918) i els al·luvions dipositats n’han minvat considerablement el volum; la capacitat és de 227,8 hm3. La resclosa, que alimenta la central de Talarn, té uns 100 m d’alçada.

Les sèquies derivades del pantà reguen unes 2.500 ha, corresponents a diversos termes.

S’hi practiquen esports nàutics.

Sant Adrià de Tendrui

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble (843 m alt) de l’antic municipi de Gurp de la Conca, al sud del municipi.

La seva església (Sant Llorenç) era parroquial.

El 1831 pertanyia al baró d’Eroles.

Saburó, tuc de

(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Cim (2.908 m alt), de la línia de crestes que separa la vall Fosca de la vall d’Espot, al nord de la collada de Saburó.

Al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó.

Rus, port de

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Coll (2.622 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al sud del castell de Rus (2.783 m alt), termenal dels dos municipis.

Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus, que aflueix, per la dreta, al Flamicell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella.

Rua, la -Pallars Jussà-

(Abella de la Conca, Pallars Jussà)

Llogaret (1.109 m alt), a l’extrem oriental del terme, aturonat (el nucli és format per l’església parroquial i una casa) damunt el curs profundament engorjat del riu de Puials.

Formà part de la baronia d’Abella.

Roig, hostal

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

(o hostal Roi) Hostal (1.093 m alt) i antic terme de l’antic municipi de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall, al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou. És al sud de Mata-solana.

Dins el gran recinte hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Anna.

S’hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29 de setembre.

Rivert

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble (887 m alt), fins al 1969 del terme de Toralla i Serradell. És situat al vessant meridional de la serra de Sant Salvador, al sud del terme.

De la seva església parroquial (Sant Martí) depenien les de Sensui i de Castelló d’Encús, a més del santuari de la Mare de Déu del Castell, capella de l’antic castell de Rivert (centre de la baronia de Rivert); la imatge fou traslladada després a l’església parroquial.

Riucós, barranc de

(Pallars Jussà)

(o riu Cós, o Ricós) Curs d’aigua, que neix al sud de la roca Mola, dins el terme de Fígols de la Conca.

Limita, després, els termes de Gurp i de Claret, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp.

Rialb, el -Catalunya-

(Alt Urgell / Pallars Jussà / Noguera)

Afluent dretà del Segre.

Neix a la serra de Boumort, entre l’altiplà del pla de Llet i la roca de Senyús, dins l’antic municipi de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell), i que, després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua (Pallars Jussà), on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, les tres comarques.

Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu col·lector entre Miralpeix i Gualter.