(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Ermita, fins el 1970 pertanyia al municipi de Mont-ros, dins el terme de Pobellà, al límit amb el de Montcortès de Pallars (Pallars Sobirà), al cim del tossal de Sant Quiri, que separa les valls d’Ancs i Fosca.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
(o de la Vall de Llimiana) Poble (845 m alt), fins el 1970 del terme d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys). És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec. Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Bercedana.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel. La senyoria era del priorat de Meià.
En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat (segles XI-XII), prototip d’establiment rural de l’època. Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis de planta semicircular, emplaçat a la part baixa del poblet. Fou habitat des de la fi del segle X fins al segle XV.
S’hi iniciaren treballs d’excavació el 1978, a càrrec del departament d’història medieval de la Universitat de Barcelona.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble, fins el 1969 del terme de Claverol, a llevant del pantà de Sant Antoni, al peu dels cingles de Pessonada.
L’església parroquial (Sant Martí) fou consagrada el 1349.
La senyoria pertanyia al monestir de Gerri de la Sal.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Poble (746 m alt) de l’antic terme d’Aransís.
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, que drena el riu de Barcedana, davant el Montsec, a poca distància de Sant Miquel de la Vall, al terme del qual pertangué.
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Poble, al sud del terme, a la dreta del pantà de Sant Antoni.
L’església parroquial (Sant Joan) depenia de l’abadia de Gerri.
(Talarn, Pallars Jussà)
Antic col·legi i convent dominicà, a tocar de la vila, del qual resten escasses ruïnes. Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares.
El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa. Fou erigit en col·legi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral; hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà.
Era dotat de moltes rendes pel voltant amb els béns del priorat de Manlleu. Fou reedificat a mitjan segle XVIII. En extingir-se, el 1835, tenia deu comunitaris i 14 estudiants dominicans.
Fou derruït el 1837 i sobre part del seu solar s’edificà el 1903 una casa de beneficència.
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Alineació orogràfica del Prepirineu central.
S’estén des de la Noguera Ribagorçana fins a la serra de Lleràs (a l’est).
Al peu del seu vessant septentrional hi ha la vall de Viu; assoleix els 1.887 m d’altitud.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
(o de la Vall de Llimiana) Poble (732 m alt); fins el 1970 del municipi d’Aransís, situat a la vall de Llimiana.
L’església de Sant Jaume depèn de la parròquia de Llimiana.
Al segle XIX formà un municipi amb Sant Martí de Bercedana.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Santuari (1.341 m alt), al cim de la serra de Sant Corneli, fins al 1969 del municipi d’Aramunt.
La serra és la continuació vers l’oest de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).
(Tremp, Pallars Jussà)
Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó.
Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la vil·la rural de Torogó del castell d’Orrit. El 974 ja es feien donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal.
Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent; continuà com a simple propietat d’Alaó.
Dades dels Països Catalans 