Arxiu d'etiquetes: Pallars Jussà

Santa Engràcia -Pallars Jussà-

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble (1.036 m alt), dins l’antic terme de Gurp de la Conca.

De la seva església parroquial (Santa Engràcia) depenia la de Gurp. El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del segle XI.

Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa.

Santa Coloma d’Erdo

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

(ant: Santa Coloma de Bellera)  Despoblat (1.423 m alt), situat al nord del municipi, damunt el llogaret d’Erdo.

L’església de Santa Coloma depèn de la parròquia de la Bastida de Bellera.

Al segle XIII pertanyia a la baronia de Bellera.

Sant Serni -Pallars Jussà-

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Poble (667 m alt), situat al vessant occidental del serrat de la Pleta. L’església parroquial (Sant Sadurní) depèn de la de Llimiana.

La senyoria pertanyia al segle XVIII al marquès de Llo.

Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme, a més, comprenia el Mas del Coll, la caseria de Terrassa i el poble de Fontsagrada.

Sant Salvador de Toló

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Poble (787 m alt), situat al vessant esquerre de la vall de Conques, al peu de la serra de Campanetes.

De la seva església parroquial (Sant Salvador) depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu. El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur.

Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló, Mata-solana, la Ferreria, Presquiró i l’hostal Roig. Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor.

Sant Salvador, serra de

(el Pont de Claverol, Pallars Jussà)

Contrafort oriental de la serra de Lleràs, a l’antic municipi de Toralla i Serradell, que limita pel sud la vall del barranc de Serradell, on s’assenta l’ermita de Sant Salvador (1.216 m alt), de la parròquia de Toralla.

Sant Romà d’Abella

(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)

Poble (681 m alt), situat damunt un tossal, a l’esquerra del riu d’Abella, on hi ha restes de l’antic castell de Sant Romà i l’església parroquial.

Formava part de la baronia d’Abella, i no s’independitzà fins al primer terç del segle XIX.

Fou municipi independent fins el 1970. Dins l’antic terme hi havia, a més, la caseria de les Masies de Sant Romà.

Sant Quiri de Sas

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

(o Sant Quirç de Sas)  Santuari de l’antic municipi de Benés, a l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1.620 m alt, al tossal de Sant Quiri, que domina pel sud el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet.

Sant Quiri de Pobellà

Sant Quiri de Pobellà

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Ermita, fins el 1970 pertanyia al municipi de Mont-ros, dins el terme de Pobellà, al límit amb el de Montcortès de Pallars (Pallars Sobirà), al cim del tossal de Sant Quiri, que separa les valls d’Ancs i Fosca.

Sant Miquel de la Vall

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

(o de la Vall de Llimiana)  Poble (845 m alt), fins el 1970 del terme d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys). És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec. Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Bercedana.

La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel. La senyoria era del priorat de Meià.

En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat (segles XI-XII), prototip d’establiment rural de l’època. Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis de planta semicircular, emplaçat a la part baixa del poblet. Fou habitat des de la fi del segle X fins al segle XV.

S’hi iniciaren treballs d’excavació el 1978, a càrrec del departament d’història medieval de la Universitat de Barcelona.

Sant Martí de Canals

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble, fins el 1969 del terme de Claverol, a llevant del pantà de Sant Antoni, al peu dels cingles de Pessonada.

L’església parroquial (Sant Martí) fou consagrada el 1349.

La senyoria pertanyia al monestir de Gerri de la Sal.