Veure> can Remissa (colònia tèxtil).
(Sant Julià de Vilatorta / Sant Sadurní d’Osormort, Osona)
Depressió (730 m alt) de la serralada que separa la plana de Vic de les Guilleries, al nord del puig Moltó, termenal dels dos municipis, per on passa la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm.
(Torelló, Osona)
Santuari marià, situat al sud de la vila, a la riba del Ter i prop del puig de la Guàrdia.
És esmentat des del 1402, encara que la llegenda diu que fou fundat el 1280 per un prevere dit Marc Roca. El 1429 fou renovada la capella. Durant el segle XVI s’hi veneraren també sant Fortià i sant Sebastià.
A la fi del segle XVIII hom construí un nou temple, que fou reemplaçat per l’actual el 1924, obra de l’arquitecte Josep M. Pericas, completat els anys 1970 amb un campanar i un atri.
La imatge antiga, perduda en la profanació del 1936, fou reconstruïda el 1939.
(Sora, Osona)
Masia important. Dins les seves propietats hi ha les ruïnes de l’antic castell de Duocastella (Sora), conegut també pel castell de Rocafiguera.
El seu llinatge (segle XII), ennoblit el segle XVIII, té una antiga casa, la casa Rocafiguera, a la ciutat de Vic, on viuen els descendent, que conserven l’antic cognom.
(Osona)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer.
(Calldetenes, Osona)
Antiga domus o casa forta de l’antic poble de Sant Martí de Riudeperes.
Situada a la dreta de la riera de Sant Julià (dita antigament riu de Peres, nom derivat de riva Petrarum), prop de la canongia de Sant Tomàs de Riudeperes.
El llinatge Riudeperes s’extingí el segle XV.
(Folgueroles, Osona)
Raval, situat un km al nord-oest del poble.
Es formà a partir del segle XVIII en uns solars venuts pels barons de la masia de la Ricardera.
El 1860 tenia ja un nucli de 58 famílies.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1848 a Gaspar Remisa i Miarons, amb la denominació de Casa Remissa, als pocs dies li fou canviada la denominació.
El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Múñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió. El títol quedà vacant.
(Manlleu, Osona)
Antiga colònia tèxtil, situada a l’esquerra del Ter, aigua amunt de la vila.
Erigida per la família Remisa a mitjan segle XIX i explotada després per la família Rusiñol (dita per això colònia Rossinyol) fins el 1930. Aprofità el salt d’aigua aleshores la fàbrica Dulcet.
Tenia un nucli de poblament, ara també abandonat, situat entorn de la capella de Sant Joan Baptista.
Dades dels Països Catalans 