(Sora, Osona)
Església, al límit amb el terme de Sant Boi de Lluçanès, als vessants orientals de la muntanya dels Munts, que centra un petit veïnat del terme de Sant Boi.
És documentada des del 1150. És a cura dels amos del mas de Gallifa, que l’han restaurada recentment.
És una edificació romànica (segle XI), amb la nau i el campanaret modificats un xic més tard.
(Balenyà / Seva, Osona)
Poble i parròquia, erigida el 1954 al barri de l’estació de Balenyà, nucli de formació moderna i d’augment constant, repartit entre els dos municipis.
L’església de Sant Miquel dels Sants de Balenyà és dins el municipi de Seva. Formen també part de la seva parròquia, d’un miler d’habitants, masos dels municipis de Seva, Balenyà, el Brull, Malla i Taradell.
(les Masies de Voltregà, Osona)
(o Sant Martí del Castell) Antiga església, nom donat a l’antiga església de Sant Martí de Voltregà, romànica, situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà (854 m alt.).
Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al segle XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà.
Es conserva sencera, però en estat ruïnós.
(Calldetenes, Osona)
Antic poble, que fins el 1965 donà el nom al municipi. És esmentat ja el 946.
L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta des del 1050. L’edifici actual (segle XI) fou ampliat amb un pòrtic (segle XII), amb capelles laterals (1573) i modificat i abarrocat al segle XVIII.
Era una de les Quadres Unides d’Osona. La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta.
(Prats de Lluçanès, Osona)
Caseria, masia i capella, situada al nord-est de la vila, a la vall de Santa Creu de Joglars.
Existia ja el 1176, sota el domini dels senyors de Lluçà.
La capella actual fou refeta per Climent Marçal el 1746.
(Rupit i Pruit, Osona)
Antiga parròquia, dins l’antic terme de Pruit. És situada al vessant occidental del Collsacabra, prop del mas de les Viles, raó per la qual hom l’anomena també Sant Llorenç de les Viles.
Existia ja el 1118. Pertanyia a la jurisdicció dels Cabrera. Fou parròquia autònoma fins al segle XIV després passà a ésser sufragània de Pruit, i per aquesta raó el seu terme autònom es fusionà amb el de Pruit vers el 1832.
Església romànica (segle XII), té un portal del segle XVI, i fou ampliada amb un presbiteri i una capella lateral al segle XVIII.
La seva feligresia tingué 5 famílies entre el 1553 i el 1685; en depenia el gran mas del Bac de Collsacabra.
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1905, pel papa Pius X, a Antoni Quadras i Feliu, germà del primer baró de Quadras i propietari de Sant Llorenç del Munt.
Continua en la mateixa família.
(Vic, Osona)
Antiga església romànica, existent el 1088, construïda a l’antiga vil·la rural de Boada (962), al sud-oest de la ciutat.
Fou volada el 1959. Ha deixat nom al molí de Sant Llorenç i a la veïna horta de Sant Llorenç.
(Sant Julià de Vilatorta, Osona)
Antic castell, reemplaçat al segle XII per la canònica augustiniana de Sant Llorenç del Munt.
La seva jurisdicció fou reemplaçada al llarg del segle XI pel castell de Meda o de Sameda.
(Gurb, Osona)
Poble (786 m alt), a l’oest del terme, vora el torrent de Sant Julià (afluent, per l’esquerra, de la riera de Sant Joan).
És una de les antigues parròquies del terme del castell de Gurb, existent el 917. Fou usurpada pels senyors del castell a partir del 920 i recuperada pels bisbes de Vic el 1080.
El 1091 es consagrà una nova església romànica, subsistent en part, modificada amb una nova porta el 1572 i amb la supressió dels absis per un gran presbiteri al segle XVIII.
Tenia 14 famílies el 1553, 26 famílies i 174 h el 1626 i 22 famílies i 170 h el 1782.
Dades dels Països Catalans 