(Sora, Osona)
Antiga església de la parròquia del municipi, situada sobre la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, veïna de la de Sant Pere el Pla.
Existia ja el 1120, època en què es devia fer l’actual edificació romànica, ara en ruïnes, pel fet que recentment n’ha caigut la volta.
Tenia cementiri i serví de sufragània fins el 1867.
(Sora, Osona)
Antiga església de la parròquia i municipi, situada a l’extrem oriental del terme.
Existia ja el 1148. Hom l’anomenava del Pla en contraposició a la veïna de Sant Pere el Puig, on es portaven a enterrar els seus feligresos.
Tenia encara culte el 1855; ara és refosa amb el mas del seu nom.
(Alpens, Osona)
Església rural, sufragània d’Alpens, situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.
Als seus orígens coneguts (938 i 982) era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga. Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens. Tenia 2 famílies el 1686.
És una església pre-romànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837.
(Centelles, Osona)
Antiga ermita, situada sota la cinglera de la Garga, davant el poble d’Aiguafreda.
Rebé el nom de la vil·la rural de Gémenes, existent ja el 898; la capella és coneguda des del 1180. Era regida per un ermità (segles XIV-XVII) i més tard en tenia cura el mas Ventaiola. El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda.
Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica. Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Santuari (961 m alt), situat dins la parròquia de la Vola, vers l’extrem oriental del terme, en una petita vall tributària del riu Fornès.
Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella. Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921. Té un petit atri i cor rectangular.
És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada.
Masia i capella, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, vora el límit amb el terme de Prats de Lluçanès, prop del Besí.
Consta existent des del 1164. La capella actual fou reedificada al segle XVIII.
(Sant Martí de Centelles, Osona)
Església, sufragània de la vila, situada prop de la cinglera, a la part de llevant del pla de la Garga, esmentada des del 1162.
L’església actual es renovà el 1738.
(les Masies de Voltregà, Osona)
Poble, a l’esquerra de la riera de Montorro, sota la serra de Sant Salvador de Bellver. La parròquia fou unida des del segle XVI a la de Vinyoles d’Orís.
El lloc existia el 976, i l’església de Sant Miquel fou donada el 1132 al monestir de Santa Maria d’Amer, del qual sempre depengué. El 1686 tenia 6 masies. És una edificació romànica (segle XII), un xic modificada el 1638.
(Viladrau, Osona)
Ermita (1.300 m alt), que corona un roquissar, en un contrafort del Matagalls, sobre el santuari de Sant Segimon del Montseny.
Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya. Era lloc de molta devoció.
El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap.
Es manté sencera, però sense culte des del 1936.
(Tavertet, Osona)
(o de Sobiranes) Antiga església parroquial, situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà. És l’extrem occidental del municipi.
Existia ja el 1062, i s’annexionà a la seva demarcació, el 1572, bona part de l’antiga parròquia de Sant Miquel Sarriera.
L’església, consagrada el 1091 i reformada el 1138, és un bonic exemplar romànic llombard; es troba en un petit puig davant del castell de Sorerols o de Sobiranes. La parròquia tenia 20 famílies el 1138, 6 el 1515 i 11 el 1855. Ara només en té una.
El 1587 comprà el castell de Sorerols el baró de Savassona, Antoni Vila, i pel fet d’ésser ell també senyor de Tavertet es fusionaren ambdós termes.
