(Sobremunt, Osona)
Ermita (952 m alt), enlairada als relleus que separen el Lluçanès de la plana de Vic.
Fou bastida el 1407, sota l’advocació de Santa Llúcia i Santa Quitèria, i refeta el 1720. És molt popular a la comarca.
Ha estat anomenada erròniament Santa Llúcia de Quer.
(Lluçà, Osona)
Poble i cap del municipi.
El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà. La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació.
El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població. El poble es formà a partir del segle XVIII.
Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits.
(Prats de Lluçanès, Osona)
Parròquia rural, al sud-est del terme.
Existia el 944 dins l’antic terme del castell d’Oristà. El 1074 es féu una segona església, i entre el 1790 i el 1792 l’actual.
Des del segle XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès i de Sant Andreu de Llanars, que s’independitzaren el 1787.
Vuit masos de la seva feligresia són del terme d’Oristà.
(Taradell, Osona)
Raval, prop de l’església de Santa Eugènia de Berga.
Comprèn quatre carrers de la població i moltes cases al seu voltant; s’ha desenvolupat molt modernament.
(Olost, Osona)
(o de Jutglar) Poble, al nord-oest del terme, format per dos nuclis dispersos.
Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars; la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall.
Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès.
El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris. Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent.
(Gurb, Osona)
Capella, unida al mas de Santa Anna, prop de l’antic casal fortificat de Mont-ral, prop de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
L’edificaren els cavallers de Mont-ral vers el 1190 sota l’advocació de santa Maria. En tenia cura un sacerdot beneficiat i tenia creada una confraria molt popular a la comarca.
Hi havia dos altars més dedicats a santa Anna i a l’Esperit Sant. Des del segle XV es diu de Santa Anna exclusivament.
Conserva la primera edificació romànica.
(l’Esquirol, Osona)
(o Sant Vicenç de Verders) Apèndix, situat com una llenca a l’esquerra del Ter, davant el monestir de Sant Pere de Casserres, on radicava l’antiga parròquia de Sant Vicenç Sarriera, coneguda des del 1100. Pertanyia a la jurisdicció del monestir de Casserres.
Al segle XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter. Fou desmembrada vers el 1572 i l’església es convertí en masia.
Una bona part del territori i l’església restaren inundades pel pantà de Sau. El 1973 fou desmuntada l’església de Sant Vicenç, aprofitant una secada, i ha estat reconstruïda al parc de Can Déu de Sabadell, a càrrec d’una entitat bancària.
Capella rural, situada a poca distància vers el nord-oest de la ciutat, prop de la carretera de Berga.
Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta. Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta. Hom la conegué també per Sant Sist de Miralplà.
Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat.
(Oristà, Osona)
Antiga parròquia rural, situada a l’extrem de llevant del municipi, prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers.
Actuava com a parròquia independent des del 1047. Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos. Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers.
En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri.
Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador, entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau.
(Sora, Osona)
Antiga església de la parròquia del municipi, situada sobre la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, veïna de la de Sant Pere el Pla.
Existia ja el 1120, època en què es devia fer l’actual edificació romànica, ara en ruïnes, pel fet que recentment n’ha caigut la volta.
Tenia cementiri i serví de sufragània fins el 1867.
Dades dels Països Catalans 