(Catalunya, 1981 – 2000)
Organisme autònom de la Generalitat, de caràcter administratiu i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Li correspon la promoció, l’execució i l’explotació de les infraestructures d’evacuació d’aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües depurades.
L’any 2000 juntament amb la Junta d’Aigües es creà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
(Barcelona, 18 juliol 1873 – 26 juliol 1873)
Organisme liberal. Creat després de la presa d’Igualada pels carlins Tristany i Savalls.
Integrada per les forces vives dels ajuntaments i diputacions i presidida pel capità general, fou un intent de constitució d’un estat català, ràpidament ofegat pel govern de Madrid, després de demanar facultats extraordinàries (22 juliol) i d’haver declarat la milícia forçosa i un tribut especial de guerra.
El 10 d’agost s’intentà de reorganitzar-la sota la denominació de Junta de Vigilància, però no fou autoritzada.
(Catalunya, 1983 – )
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya. Creat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Els seus objectius se centren a eliminar o aprofitar el volum de residus que té lloc a Catalunya per tal de reduir o anul·lar els efectes sobre el medi, o fins i tot per a revalorar-los energèticament o bé com a primeres matèries.
El 1991 el departament de Medi Ambient assumí les competències i les funcions relatives a residus industrials exercides per la Junta. El 1991 fou promulgat el text refós de les lleis referents a residus industrials.
A partir del 2003 fou anomenada Agència de Residus de Catalunya (ARC).
Enllaç: ARC
(Perpinyà, 1848)
Comitè revolucionari. Creat per tal d’organitzar una insurrecció republicana al Principat, coincidint amb la guerra dels Matiners.
Comptà amb la col·laboració de les guarnicions de Figueres, la Seu d’Urgell, Lleida i Hostalric. A l’Empordà s’insurgí Victorià d’Ametller.
Descoberta la conspiració, el capità general Fernández de Córdoba féu afusellar els dos comandants i el tinent que hi estaven implicats (9 octubre 1848).
(Catalunya, 1991 – )
(JMC) Òrgan. Creat per la llei de Museus de Catalunya de 1990, que representa la voluntat de col·laboració i participació institucional en la gestió dels museus de Catalunya.
Està formada per representants institucionals i tècnics de reconegut prestigi nomenats per la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Barcelona, d’altres ens locals i entitats municipals, la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Institut d’Estudis Catalans.
Té un precedent en la Junta de Museus de Barcelona, creada l’any 1907.
(Barcelona, 1907 – 1991)
Organisme. Destinat a dirigir d’una manera conjunta tots els museus de la ciutat.
El 1931, amb la II República, es començà a publicar el “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, on eren exposades les activitats de la Junta.
Després de la guerra civil i, concretament, a partir del 1954, es feren una sèrie de reformes que limitaren en part les seves atribucions.
El 1991 es constituí la nova Junta de Museus de Catalunya, hereva de l’anterior, formada per tècnics i representants de diverses institucions (Generalitat, ajuntament de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, etc).
(Lleida, 29 maig 1808 – 18 juny 1808)
Organisme polític, constituït després de les abdicacions de Baiona.
Fou la primera junta local del Principat.
Promogué, invitant-hi les restants juntes locals, la creació d’una Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya.
(Catalunya, 1847 – 1861)
Organisme comercial i industrial. Nom adoptat per la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats del Cotó quan el camp de les seves activitats fou ampliat als sectors industrials de la llana, seda, metal·lúrgia, etc.
La Junta, presidida per Joan Güell, defensà la política proteccionista.
Fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç.
(Catalunya, 1916 – 1922)
Junta d’oficials i caps, amb exclusió dels generals. L’any 1917 ja eren d’àmbit estatal.
Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida. Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional, però aviat es polititzaren.
Oficialment dissolta i empresonada a Montjuïc (26 maig 1917), un ultimàtum amb el suport de la majoria de l’exèrcit obligà a García Prieto a alliberar els presos (2 juny) i finalment a dimitir (9 juny).
Les Juntes semblaren llavors unir-se al moviment de l’Assemblea de Parlamentaris i foren un dels factors que hipotecà l’autoritat dels governs constitucionals fins que la situació desembocà en el cop d’estat de Primo de Rivera.
(Barcelona, abril 1793 – 1797)
Organisme creat per organitzar la Coronela de la ciutat i ajudar, amb 800 voluntaris catalans, l’exèrcit del general Ricardos amb motiu de la guerra declarada per la Convenció francesa al govern de Carles IV.
Formaven la Junta 34 membres, en representació de l’ajuntament, la noblesa i els professionals. El marquès de Llupià organitzà el batalló de voluntaris, que funcionà des del 26 de maig de 1793 fins al 30 de setembre de 1795.
La Junta fou substituïda per una Junta de Comissionats de tots els corregiments del Principat (1794), dirigida pel capità general José Urrutia, que organitzà la defensa del Principat en l’anomenada guerra del Rosselló.
Dades dels Països Catalans 