Poble, a l’esquerra del Segre, vora el cap del municipi.
Formà el segle XIX un municipi amb la quadra de la Cluella, on hi ha l’església, que depenia de la parròquia de la Torre de Rialb.
Poble, a l’esquerra del Segre, vora el cap del municipi.
Formà el segle XIX un municipi amb la quadra de la Cluella, on hi ha l’església, que depenia de la parròquia de la Torre de Rialb.
Despoblat, al sud del terme, a l’esquerra del Segre. Sembla que desaparegué durant la guerra del comte Mateu I de Foix contra Joan I el Caçador el 1396.
Partida de l’horta, estesa a la dreta del Segre, des del pont de Balaguer a la peixera de la sèquia de Gerb.
Era coneguda amb el nom d’hort d’Almudèfer o del Rei.
Quadra, al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. L’església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol.
Poble, al sud-est del cap del municipi. L’església de Sant Salvador depèn de la parròquia de Montclar.
Despoblat de la vall d’Àger, dins de la comarca.
Pertangué a la pabordia de Mur, i posteriorment passà a dependre de l’arxiprestat d’Àger.
Poble, situat al vessant esquerre del riu Boix. Fou centre administratiu de la Baronia de Lavansa.
L’església parroquial era dedicada a sant Pere.
(o el Pla de Gratallops) Llogaret, al peu de la serra de la Força.
Pertanyia a l’antic terme de Ponts.
(o Castellnou del Gos) Llogaret, a l’antic terme forà de Ponts.