Cala de la costa meridional de l’illa, a llevant de la cala en Porter.
Hi ha un important grup d’habitatges troglodítics i recintes funeraris d’època prehistòrica excavats a la roca del litoral (prop d’un centenar) i inscripcions rupestres d’època romana.
(Ferreries / es Mercadal, Menorca)
Cala de la costa septentrional de l’illa, al límit dels dos termes.
Nucli turístic, a la costa meridional de l’illa, a la cala en Porter.
Naveta d’habitació situada a l’illa. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, de més de 13 m de longitud per una amplada interna de 4 m, situat prop de la mar.
Es una de les poques construccions d’aquest tipus que han estat documentades a l’illa. Fou utilitzada entre el final del segle XVIII i el segle XIII aC.
Veure> Blanca, cala (urbanització i centre turístic).
Cala de la costa, a l’oest de la ciutat, entre cala en Blanes i cala en Forcat.
Municipi de Menorca (Illes Balears): 34,63 km2, 60 m alt, 7.521 hab (2015)
Situat al sector sud-oriental de l’illa. Costa alta i retallada amb diverses cales i platges. A l’illa de l’Aire, de 1.400 m de longitud, hi ha un far. El paisatge rural està format per boscs d’alzines, ullastres i sotabosc.
La principal activitat econòmica és l’agricultura; s’hi conreen plantes de secà (farratges). Ramaderia bovina. Hi ha petites indústries de materials de la construcció, bijuteria, joguines, miniatures navals i mobles. Hi és molt important el turisme. Àrea comercial de Maó. Població en ascens.
La vila és situada al centre de la plana, al sud de Maó; fou fundada pels francesos (segle XVIII), amb la construcció de l’església parroquial, al voltant de la qual s’edificaren les cases, amb carrers amples i rectilinis, sota el projecte francès; és l’única població menorquina que conserva el pla originari. Al nord de la vila hi ha l’aeroport de Sant Lluís per a l’aviació turística i esportiva.
El terme comprèn, a més, els llogarets de Torret i s’Ullastrar, les caseries de Biniali, Biniancolla, Biniati, Binifadet i Biniparrell i les urbanitzacions turístiques de s’Algar, Alcaufar, sa Punta Prima, Binibeca, Biniparratx i Binissafúller.
Enllaç web: Ajuntament
Antiga possessió, situada vora la costa de migjorn, on hi ha, entre Atalis i el cap de ses Penyes, les platges de son Bou, en part urbanitzades.
Vora seu, a més de diversos habitatges troglodítics, alguns de habitats ja en època eneolítica, hi ha les restes de la basílica de son Bou.
Basílica paleocristiana. Excavada el 1952 dins la possessió de son Bou, arran de mar.
És de planta rectangular (52,2 x 12,4 m), de tres naus, amb entrada per un pròtir que dóna a un nàrtex, el qual comunica amb el temple a través de tres portes. Al fons hi ha un absis central semicircular, amb una cambra a cada cantó, una de les quals conté una piscina baptismal cilíndrica, monolítica.
La construcció ha estat datada de vers la meitat del segle V, i la piscina, de cap a la fi del segle VI. El culte hi perdurà fins a l’època islàmica.
Nom donat pels anglesos a l’illa del Rei, situada al port de Maó.
Dades dels Països Catalans 