(Torelló, Osona)
Masia i molí, a l’extrem septentrional del terme, prop del riu Ges.
És esmentada ja el segle XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des del 1230. Una branca foren ciutadans de Vic al segle XIV.
(Albanyà, Alt Empordà)
Antic terme i parròquia (Sant Vicenç de Principi) de l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa), al vessant septentrional del puig de Bassegoda.
Resta la masia de can Principi de Ribelles, al nord de les ruïnes de l’església, separada del coll de Principi pel torrent de Principi, afluent del Llierca.
(Folgueroles, Osona)
Antiga masia. Existia des del segle XII.
El seu nom es relaciona amb la llegenda de Sant Francesc-s’hi-moria, en realitat Sant Francesc Salmunia, que recorda la capella existent no lluny del mas. Es diu que sant Francesc fou retornat amb aigua del pou de vida que dóna nom al mas.
(Santa Eugènia de Berga, Osona)
(ant: mas Reixac) Antiga masia, anomenada així des del segle XIV, nom que una llegenda relaciona amb uns amors reials amb una pubilla del mas.
El 1472 el rei Joan II signà les paus amb la ciutat de Vic estant allotjat en aquest mas.
(Riudaura, Garrotxa)
Gran masia, a l’esquerra del torrent de la Plana, afluent de capçalera del Ridaura.
És esmentada ja el 858, a l’acta de consagració de la parròquia de Ridaura.
Hi ha l’església de la Mare de Déu dels Dolors.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Antiga quadra, situada als vessants sud-occidentals de la muntanya de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers, casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè; a mitjan segle XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors. Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773.
En resta només una torre i masia voltada de jardí (torre dels Lleons), al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en hotel.
(Ribes de Freser, Ripollès)
Masia i església, a l’esquerra de la riera de Bruguera, aigua avall del poble de Bruguera.
A la vora del Freser, a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, hi hagué un establiment balneari Perramon.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Llogaret (o les Pereres de Baix, ant: Perera) de l’antic municipi de Queixans, a l’esquerra del Segre, aigua amunt del poble.
L’església parroquial (Sant Esteve) és romànica.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antiga vil·la rural, actual masia i església de Santa Magdalena, situada dalt un turó, a la dreta del Ter, prop del límit amb el terme de Sant Pau de Seguries.
Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
L’església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan (actualment depèn de la parròquia de Sant Pau de Seguries) i es conserva en culte.
La masia ha estat renovada.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Antic casal senyorial (pop: Sant Domingo), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1185, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs.
El 1603 n’era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals, ampliats i renovats al segle XVIII.
Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari.
En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 