(Castellnou de Bages, Bages)
Caseria, a la vall de la riera de Tordell o de Sant Cugat, afluent per l’esquerra del Cardener, entre les serres de Castelladral i de Castellnou.
Hi ha l’església sufragània de Santa Eulàlia, antiga parroquial.
(les Llosses, Ripollès)
Antic terme i masia, situada a l’extrem septentrional del terme, als vessants orientals de la serra del Catllar.
Fou centre d’una antiga batllia de sac del monestir de Ripoll, i és coneguda des del 1117.
Ha donat nom al molí de Vilardell i a la riera de Vilardell, afluent per l’esquerra de la de les Llosses.
(Ripoll, Ripollès)
Antic terme i masia, de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll, prop del Ter, al sector meridional del terme.
És esmentada des del 890, que els seus delmes foren adjudicats a Sant Pere de Ripoll.
Rebé el nom del terratinent i jutge Daniel, molt vinculat al comte Guifré I, que actuà per les valls ripolleses entre el 879 i el 885.
(Santa Maria d’Oló, Moianès)
Important masia, situada prop de l’antic camí de Sant Joan d’Oló a Rodors, a l’extrem sud-oriental del terme.
És una masia fortificada, existent ja el segle XI, però reformada i ampliada amb diferents edificacions que formen un nucli notable.
Prop seu hi ha l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Vilarassau.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Important masia i veïnat, situada al sud-oest del terme.
És esmentada ja el 1133. Des del 1160 fins al segle XIX els seus hereus (cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354) tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès, propietat de la mitra de Vic.
El mas fou reconstruït entre els segles XVII i XVIII, i té prop seu una capella dedicada a sant Ponç, feta al segle XVIII, en record d’una altra capella del mateix sant, situada més a ponent, dins la propietat del mas, que existia ja el 1080.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Masia, situada a poca distància, al nord-oest, de la població.
Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important vil·la rural, de la qual depenien 21 masos. El 1613 es fundà la dinastia actual dels seus propietaris, creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855. El patrimoni dels Vilar arribà a comptar amb 28 masos i 19 cases a diverses poblacions.
El mas actual, un important casal quadrat, amb lliça, galeries annexes i torre, fou construït entre el 1735 i el 1771. Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.
(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)
Antic hostal de camí ral, situat en una collada del municipi, sota la muntanya dels Munts, en un indret travessat per antics camins ramaders i per la moderna cruïlla de carreteres que enllacen el Lluçanès amb el Ripollès i la plana de Vic. Antiga propietat de la masia del Vilar de Sant Boi.
S’hi celebra una tradicional fira de bestiar el 28 de setembre, en l’època en que els ramats de les contrades pirinenques i subpirinenques baixen a hivernar a les zones, més càlides, de l’interior. La fira se celebra en camp obert, i l’hostal li ha donat el nom de Fira de l’hostal del Vilar. Els darrers anys ha decaigut força.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Antic casal i fortalesa i actual masia, al peu de la serra de Curull. És conegut popularment pel castell de la Vinyeta.
Els Vilar es refongueren amb la família Milany (1360). El 1373 adquirí el casal Roger de Malla, senyor també de Curull, i fou en endavant la residència dels senyors de Curull.
És un gran casal del segle XV, amb retocs posteriors.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(o Vilanova, o el Mas de Vilanoveta) Caseria i església de l’antic municipi d’Hortoneda de la Conca i, des del 1969, de l’actual, dins l’antic terme de Pessonada (dit el segle XIX Pessonada i el Mas de Vilanova), a la dreta del riu de Carreu, vora el terme d’Aramunt.
(Vic, Osona)
Antiga quadra, del terme del castell de Sentfores, situada prop del límit amb Malla.
Prengué el nom d’un villare Lamberti, documentat als segles X i XI. Formà una quadra de domini eclesiàstic (3 masos el 1380) que es fusionà amb Sentfores al segle XV.
Dades dels Països Catalans 