Antic nom de l’actual santuari de Cura.
Randa, santuari de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Randa, massís de
(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)
Elevació de l’illa, que constitueix el darrer estrep de la serralada de Llevant pel sector sud-oriental. És situat sobre un altiplà d’uns 200 m d’altitud, al límit entre els dos municipis. El conjunt muntanyós emergia ja durant l’era secundària d’un mar epicontinental que cobria les futures illes Balears.
Els cims més importants són el puig de Randa (543 m) i el puig de Son Roi (501), separats entre ells per una vall que aprofita la carretera dels santuaris de Nostra Senyora de Cisa i de Cura.
La vegetació natural es compon de pinedes, bosc baix i garrigars.
Randa, Escola de
(Algaida, Mallorca, segle XIV – segle XIX)
Estudi lul·lià. Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cel·la contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa (posteriorment dit de Cura), al cim del puig de Randa, després del fracàs de la fundació de Miramar.
En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà (1449-60).
El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar els seus béns per a restaurar l’estudi lul·lià de Randa, que havia de dirigir Mario dei’Pasci; tanmateix el 1485 residiren temporalment al puig de Randa, Pere Daguí i els seus deixebles, a causa dels disturbis de ciutat.
Fins el 1826 s’hi mantingué encara un escola de llatinitat.
Randa
Poble, al sud del terme, al vessant septentrional del puig de Randa.
Era una alqueria d’origen islàmic que, per parcel·lació, donà lloc a l’actual agrupament, testimoniat ja el segle XV (el 1595 tenia 12 cases).
L’església (Sant Ramon Llull) fou construïda en 1765-69 (després d’un intent frustrat en 1699-1702) i erigida en parròquia (Santa Maria) el 1913.
Rajada, cala *
Veure> Cala Ratjada (poble).
Rafaubetx, cala
Cala de la costa, a llevant del banc d’Eivissa.
Rafal de Planícia, es
(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)
Possessió, torre i caseria, al sud-oest de la vila, al peu de la mola de Planícia, dominant la costa.
Quadrat, es
Barri central de la ciutat, que correspon a la vila planificada per Jaume II de Mallorca el 1300.
Punxuat
Caseria, al sud de la vila, al peu del puig de Galdent.
Puig d’Inca, es *
Veure> Santa Magdalena del Puig (santuari).
Dades dels Països Catalans 