Grup de llocs, a llevant del poble.
(cast: Rebate) Llogaret, al sud de la ciutat, al vessant meridional de la serra d’Escalona, a la capçalera del riu Nacimiento.
La seva parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Fuensanta.
(la Granja de la Costera, Costera)
(o la Vila de Quilis, ant: Quiris) Llogaret, al sud del poble, que forma un enclavament (0,03 km2) dins el terme de Vallès de la Costera.
Formà un terme amb Meneu, segregat de Rotglà i annexat a Vallès el 1574.
(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
Llogaret (1.302 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, a la vall de Querol, aigua avall de Cortvassill. A l’esquerra del riu hi ha una font sulfurosa.
El lloc és esmentat ja el segle XIII.
Llogaret, prop del límit amb el terme d’Alzira, a la plana regada de la dreta del Xúquer per les sèquies de Mulata i del Poble.
Era lloc de moriscs (22 focs el 1609), repoblat el 1611. Esdevingué aviat parròquia (Sant Josep), separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència. La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara.
Veure> Puiforniu (llogaret).
Veure> Puifell (llogaret).
(Vallcebollera, Alta Cerdanya)
Llogaret (1.493 m alt), situat a l’esquerra de la Llavanera, entre el cap del municipi i la masia de Mascarell.
La seva església conserva un retaule gòtic, del segle XVI, atribuït a Peitaví.
Llogaret, a la dreta de l’Anoia, aigua amunt del poble.
(o Puigfell) Llogaret (808 m alt), situat en un coster, al sud del terme, dominant la confluència del barranc de Colls amb la Noguera Ribagorçana, damunt la serra de Sant Marc.
Dades dels Països Catalans 