Veïnat, als vessants septentrionals de la serra del Corb.
L’església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses.
L’actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Poble, a l’esquerra del riu Brugent, aigua amunt de la vila.
És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, romànica, de la qual depèn el santuari de Santa Cecília de Riutort.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble (800 m alt) de l’antic municipi d’Oix, enlairat a l’esquerra de la riera d’Oix, als contraforts sud-occidentals de la serra de Bestracà, prop del coll de Pera (742 m alt).
L’església parroquial de Sant Miquel tenia com a sufragània la de Sant Andreu de Bestracà.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Antiga parròquia, al vessant esquerre de la vall del Bac, al sud del puig Sou, sota l’església parroquial de Sant Andreu de Porreres, de la qual és sufragània.
Havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Besalú i abans havia estat coneguda per Vellanacorba o Sacorba.
L’església és d’origen romànic, amb campanar d’espadanya; prop seu hi ha una antiga casa forta que fou possessió dels Desbac, senyors de Rocacorba, i dels Descatllar.
Església, situada al nord-oest de la serra del Mont, en un collet entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, prop del mas de Coma-de-roure.
Es una edificació tardana (segle XVIII) que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del segle XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
(o Sant Miquel d’En Bas) Antiga església del castell de Bas o Castelló d’En Bas, i actual santuari, dins l’antic terme de Sant Esteve d’En Bas, que dóna nom a la serra de Sant Miquel, extrem oriental de la serra de Llancers.
L’edifici, d’origen romànic, fou reformat posteriorment. S’hi celebra tradicionalment un aplec el dia de Sant Miquel.
(Olot, Garrotxa)
Antiga església, situada al nord-est de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.
Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783; conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial.
L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel, en aquest sector de l’eixample de la ciutat.
(Besalú, Garrotxa)
Antiga església de la vila, situada a la part de llevant de la població, sota les muralles. Tenia com a cotitular Sant Genís.
El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté l’església de Sant Vicenç.
Els canonges es traslladaren abans del 1080 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Miquel i Sant Genís, que no s’esmenta més des de mitjan segle XII.
(Santa Pau, Garrotxa)
Caseria, als vessants meridionals de la serra de Sant Julià del Mont, centrada per l’antiga parròquia de Sant Martí (des del segle XIV sufragània de la de Santa Pau), petit edifici d’origen pre-romànic, amb campanar de torre quadrat, on es venera una imatge de pedra, gòtica, de la Mare de Déu del Roser.
Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca.
(les Preses, Garrotxa)
Església, als vessants septentrionals de la serra del Corb, al sector encinglerat dit serra de Marbolenya.
És un petit edifici, amb un porxo i campanar d’espadanya, situat prop d’una font, on se celebren alguns aplecs i s’anava el processó des de les Preses en temps de secada.
Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb.
Dades dels Països Catalans 