(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Contrafort oriental (824 m alt) de la serra de Malforat.
Domina, al sud, la confluència de la riera de Bianya i el Fluvià i resta limitada, al nord, per la riera de Carreres.
Muntanya (500 m alt) i antic volcà.
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
(o Agustins) Masia i església (Sant Miquel de Bustins), al vessant de la serra de Finestres, a l’esquerra del torrent Mat.
(o Boratosca, o Malatosquera) Veïnat, situat a l’oest del poble, en una zona volcànica amb caràcter de malpaís d’uns 5 km de longitud per 2 d’amplitud, on hi ha més de 60 petits cons d’explosió, el substrat de la qual és constituït per un corrent de lava porosa.
Antic volcà (525 m alt), a la regió d’Olot, dins el terme de la ciutat, camí de Batet de la Serra.
El 1835 fou construïda una torre de defensa a la vora del cràter.
Antic castell, derruït durant els terratrèmols del 1428.
Els seus senyors entraren en possessió, a la fi del segle XVI, de la baronia de Sales.
(Mieres, Garrotxa / Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany / Sant Martí de Llémena, Gironès)
Coll de la serra que separa la vall de la riera de Llémena de la del riu Tort, termenal dels tres municipis.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès / la Vall de Bianya, Garrotxa)
Coll de la serra de les Cambres. Contrafort de la serralada que separa les dues comarques.
(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
Torrent, a la vall d’Hostoles. Neix al vessant occidental de la serra de Medes i desguassa al riu Brugent, per l’esquerra, davant Sant Feliu de Pallerols.
(Garrotxa / Vallespir)
Depressió (1.369 m alt) de la serralada que separa el Vallespir (el Coral i Prats de Molló) de la Garrotxa (Rocabruna i Beget), al sud-est del coll d’Ares, entre el Montfalgars i el roc del Tabal.
Al vessant vallespirà hi havia hagut el lloc d’Avellanadell.
Dades dels Països Catalans 