Arxiu d'etiquetes: Garrotxa

Vall del Bac, la

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Antic terme, que comprèn la vall del Bac, capçalera de la riera d’Oix, entre la serra de Malforat, al sud (que la separa de la vall de Bianya), i la línia de serres, ja al límit amb el Ripollès, que la separen de la vall de la riera de Salarsa.

De la parròquia de Sant Andreu de Porreres depenien les dels altres llocs del terme. L’hostal de la Vall del Bac és a l’extrem oriental de la vall.

A mitjan segle XIX ja havia estat annexat al municipi de Capsec (després dit la Vall de Bianya).

Turonell, el

(Garrotxa)

Afluent dretà del Fluvià, a la comarca.

Neix als vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, travessa de nord a sud el terme de Sant Joan les Fonts i desguassa al seu col·lector sota el promontori basàltic de Castellfollit de la Roca.

Traver, pla

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Planell del vessant septentrional de la serra de Puigsacalm, entre els puigs de Cubell i de Miralles, que domina per la dreta la capçalera de la riera de Sallent.

Al centre d’aquest planell hi ha la masia i antiga capella de pla Traver. És un important sector de pasturatges. Al mas hi havia hagut el segle XIX una dependència de remunta de l’exèrcit, filial de Conanglell.

Torn, el

(Sant Ferriol, Garrotxa)

Poble, situat a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera del Torn.

L’església parroquial de Sant Andreu havia estat possessió de Sant Pere de Besalú; té per sufragània la de Ventajol (Pla de l’Estany).

Dins el terme hi ha el seminari menor i santuari del Collell.

Toralles

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Poble, situat als vessants meridionals del Montpetit, centrat per l’església de Sant Martí, romànica, antiga parròquia actualment sufragània de la de Castellar de la Muntanya.

El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan segle XI ho és el castell de Toralles, que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit (les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya), i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas. El lloc pertanyia al segle XVII al comtat de Montagut.

Talaixà

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Poble, situat dins l’antic terme d’Oix, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica d’origen i refeta modernament, situada al peu de l’encinglerada serra de Talaixà (1.252 m alt), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol.

L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina; passà després a dependre de Sant Llorenç del Munt.

Solà-Morales, can

(Olot, Garrotxa)

Casa, situada al Firal de la ciutat, de la família Solà-Morales.

Guarda mostres interessants de decoració d’interiors dels segles XVIII i XIX, com l’oratori i el seu retaule, del 1789, la cambra de respecte i la galeria d’accés a l’oratori (del començament del segle XIX).

La façana fou restaurada entre 1912-16 per Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració de l’escultor Eusebi Arnau, i és una mostra important de l’art modernista a Olot.

Ha estat declarada d’interès històrico-artístic.

Sespasa, castell

(Sales de Llierca, Garrotxa)

(o castell d’Espasa)  Antic castell, situat dalt un penyal, prop del pas d’en Roca, enlairat a l’esquerra del Llierca, al sud-oest dels cingles de Gitarriu.

Esmentat a mitjan segle XIII, formava part de la baronia de Sales.

Ser, el

(Garrotxa)

Afluent dretà del Fluvià.

Neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres: travessa després el terme de Sant Ferriol (on rep el riu Tort per la dreta) i entra al Pla de l’Estany pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Campmajor; dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta, i desemboca al seu col·lector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú.

Segueró

(Beuda, Garrotxa)

Poble, al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).

És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada (segle XV), i modificada a l’interior (conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del segle XVI de Pere Mates).

El lloc és esmentat el 1011; Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú.

Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró.