(Catalunya, segle XV)
Funcionari reial. Fou secretari de la reina Joana Enríquez.
El 1453 fou membre de l’ambaixada que tractà la pau conjunta entre els regnes de Catalunya-Aragó, Navarra i Castella.
Sallent, Bartomeu
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es
Salbà i de Vallseca, Miquel de
(Catalunya, segle XVII)
Noble. Oïdor de l’audiència de Catalunya i regent de la tresoreria reial.
Fou un íntim col·laborador del lloctinent general de Catalunya Joan Josep d’Àustria (1653-56).
Es casà amb Melciora de Vallgornera i de Llupià, i foren pares de Miquel de Salbà i de Vallgornera.
Saiol, Ferrer
(Catalunya, segle XIV)
Escriptor i funcionari reial. Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília.
Padrastre de Bernat Metge, féu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme.
Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Pal·ladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics.
Safont, Jaume
(Barcelona, 1420 – 19 novembre 1487)
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la generalitat, dietarista i poeta. Fou probablement nét de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat.
Es casà amb Joana (morta el 1471) i en tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies (1466) amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones (1471) amb Miquel Rovira.
Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major. Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari.
És autor de quasi totes les notícies del Dietari de la Generalitat o de la diputació del general entre el 1454 i el 1472. Hi posà senyals corresponents a notícies anteriors des del 1412, i hi féu intercalacions des del 1414. Hi dibuixà il·lustracions. Bon narrador, posà molta passió en la seva prosa.
Fou ardent partidari de la Biga i enemic de la Busca, poc simpatitzant amb el Magnànim, contrari al lloctinent Galceran de Requesens i a l’infant Joan, després rei, i fervent addicte al príncep de Viana.
Escriví també un dietari privat, que ell anomena Dietari o llibre de jornades, i que posteriorment fou titulat Dietari de les torbacions del temps del rei don Joan que en Catalunya foren. Conté un cronicó que va des de la presa de València per Jaume I (1238) fins a l’entrada de Benet XIII a Barcelona el 1409; després, un conjunt d’efemèrides des del desembre de 1411 fins al juny de 1412; i finalment el dietari pròpiament dit que agafa del 1414 al 1484.
Aquest dietari, del més gran interès històric i literari, és en general més extens que la part corresponent del Dietari de la generalitat i sembla que s’hi expressa amb una major llibertat.
Fou un bon poeta dins l’estil de la gaia ciència i fou premiat al certamen del 1458.
La seva personalitat fou descoberta per Josep Calmette partint d’una anotació del 1464 del Dietari oficial. En aquest, el precedeix Bernat Noves i el segueix Antoni Llombard. Dins el seu període intervenen també aquest darrer, Bartomeu Sallent i Marc Bosquets.
Josep Coroleu l’estudià i en traduí fragments al castellà en Los dietarios de la generalidad de Cataluña (1889). Fou publicada (1950) la part del Dietari oficial compresa entre el 1454 i el 1472 fent-la precedir d’un útil estudi. Posteriorment l’Arxiu de la Corona d’Aragó començà a publicar aquest Dietari i el primer volum (1974) comprenia una part de l’obra de Jaume Safont.
Sacosta, Pere -cortesà Joan I-
(Catalunya, segle XIV)
Cortesà del rei Joan I. Quan aquest era encara príncep hereu i duc de Girona, ell n’era cambrer.
El 1372 féu els primers tempteigs per negociar el matrimoni del príncep amb Mata d’Armanyac.
Regnant ja Joan I en fou majordom i servidor fidelíssim. Era un dels seus col·laboradors a les accidentades Corts de Montsó de 1388-89.
Sacoma, Jaume *
Nom aplicat al protonotari reial català Jaume Conesa (1320-90).
Sabastida, Arnau
(Catalunya, segle XIII)
Funcionari reial.
Excel·lí pel zel i eficàcia que desplegà en els preparatius de conquesta de Menorca per Alfons II, el 1287, així com en el pla d’aprofitament econòmic dels béns trobats a l’illa.
El 1292, regnant ja Jaume II, fou nomenat mestre racional de les finances reials. La seva activitat fou destacada. Exercia encara el càrrec el 1296.
Roure, Jaume
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Funcionari de Martí l’Humà i de Martí el Jove. Serví a aquest a Sardenya, durant la campanya de 1409.
Obtinguda la gran victòria de Sanluri (juny 1409), fou tramés a Barcelona per comunicar-la a Martí l’Humà.
Aquest, mort a l’endemig Martí el Jove, envià Roure a Sicília per l’agost del mateix any, per tal d’explicar a la reina Blanca les disposicions preses pel difunt de cara a la governació de Sicília.
Rocabertí i d’Erill, Dalmau de
(Catalunya, segle XV – 1479)
Baró de Cabrenys i majordom reial d’Alfons IV el Magnànim. Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida i germà de Bernat Hug i de Pere.
La seva senyoria sobre la vall i castell d’Hòstoles passà a la corona (1471) i reivindicà, sense resultat, com el seu pare, drets sobre Narbona intitulant-se’n vescomte, i sobre Arborea fins el 1447.
El seu besnét fou Francesc de Rocabertí i de Gualbes (Catalunya, segle XVI – 1589) Baró de Cabrenys. Amb ell s’extingí la línia dels barons de Cabrenys, ja que féu hereva -per manca de fills i nebots- la seva muller Elionor de Peguera.
Ribelles, Ramon de
(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1340)
Alt funcionari reial. Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya. A Catalunya posseí el lloc d’Artesa.
Fou nomenat governador de Càller (1337). Durant una època de pau, fortificà la regió de Gal·lura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller.
Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó.
