Illot de la costa, davant la punta o banc d’Eivissa. Hi ha un far.
Arxiu d'etiquetes: fars
Tagomago
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Illa, una de les més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta. Té 1.525 m de llargària i 113 m d’alçària. Hi ha un far.
La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana. El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far (que s’alça a l’extrem sud-oriental) per una carretera.
Santa Pola, cap de
(o cap de l’Aljub) Cap, situat al davant de l’illa Plana (a 4,5 km), que tanca pel nord la badia de Santa Pola, i pel sud la d’Alacant.
És el darrer estrep de la serra de Santa Pola, que s’endinsa al mar en forma arrodonida, formant una costa baixa i sorrenca. Hi ha un far.
Sant Carles, fort de -Menorca-
Antiga fortificació, era auxiliar del gran castell de Sant Felip, que s’assenta damunt la punta de Sant Carles (límit meridional de la bocana del port de Maó i septentrional de la cala de Sant Esteve).
Actualment hi ha un far.
Sant Antoni, cap de
Cap del marquesat de Dénia, que tanca pel nord la badia de Xàbia. És una prolongació de la serra del Montgó, que forma penya-segats gairebé verticals, d’uns 100 m d’altitud.
A 163 m alt, damunt el promontori, hi ha el far de Sant Antoni.
L’antiga ermita de Sant Antoni fou erigida el 1373 per la penitent Caterina Bas a l’indret conegut actualment per la cova de la Bassota.
Roja, punta -Formentera-
Cap que assenyala l’extrem sud-oriental de l’illa, al sud-est de sa Mola. Hi ha un far.
Punta Grossa
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Important urbanització (173 m alt), construïda a la punta Grossa, promontori a la costa de Sant Vicent, al nord de sa Cala, on hi ha el far de Punta Grossa.
Pou, far d’en
Far situat a la petita illa des Porcs (o illa d’en Pou), al nord de s’Espalmador.
Portopí
Barri, al sector meridional del port, construït entre el 1942 (dic de l’oest), el 1944 (vall de la Riera de Sant Carles) i 1954-56 (molls de Ponent); dins el seu àmbit hi ha també una base naval i les instal·lacions de la CAMPSA.
Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres dels Paraires (o d’en Carròs) i de Senyals; per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries.
Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí, donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621; entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la pedrera de Portopí i edificada de nou al carrer de ses Rafaletes.
Al sector meridional hi hagué el far de Portopí del segle XIII, fins al començament del segle XVII, en que fou construït el fort de Sant Carles i traslladat a la torre de Senyals.
Penjats, illa des
Petita illa, situada entre les d’Eivissa i Formentera, al sud des Caragoler (de la qual la separa un freu) i al nord de la illeta des Porcs i de s’Espalmador (de les quals és separada per un freu, més important, assenyalat pel far des Penjats i pel far d’en Pou, a la illeta des Porcs).
A ponent de l’illa des Penjats hi ha les dues illes Negres.
