Arxiu d'etiquetes: els Ports

Todolella (Ports)

4 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 33,98 km2, 806 m alt, 140 hab (2015)

Situat al límit amb l’Aragó i accidentat per la serra de Saranyana, en un terreny muntanyós, al peu de la mola de Todolella (1.142 m alt), sobre el riu Cantavella, afluent dret del Bergantes.

Es conrea una petita part del territori municipal, amb predomini dels conreus de secà (cereals) sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de fonts. Ramaderia de llana i porcina. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

El poble és situat en un coster, a l’esquerra de la rambla de Cantavella; castell de Todolella, restaurat; l’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una creu processional gòtica.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic poble de Saranyana.

Enllaç web: Ajuntament

Sorita de Morella (Ports)

3 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 68,83 km2, 661 m alt, 129 hab (2015)

(cast: Zorita del Maestrazgo)  Situat al sector nord-oest de la comarca, a la vall mitjana del riu Bergantes, al límit amb l’Aragó. Boscos de pins,

Els conreus més estesos són els de secà (cereals, vinya i patates) i al regadiu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Una gran part de les terres de conreu són abandonades. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

La vila és a la dreta del Bergantes. Església parroquial de l’Assumpció, amb les ermites de Sant Antoni i de Sant Marc. Després de la conquesta, hom atorgà carta de població el 1253.

El municipi comprèn l’important santuari de la Balma.

Enllaç web: Ajuntament

Bovalar, el -Ports-

2 Respostes

(Cinctorres, Ports)

Sector forestal i de pasturatges de propietat comunal (1.258 m alt), a l’àrea muntanyosa que separa les aigües de la rambla de Sellumbres de les del riu de la Cuba.

Bisgargis

1 Resposta

(Morella, Ports)

Població ibèrica dels ilercavons, suposada antecedent de Morella.

Fou colònia romana amb el nom de Bisgargis Blandae.

Palanques (Ports)

Deixa un comentari

Municipi dels Ports (País Valencià): 14,27 km2, 671 m alt, 30 hab (2014)

Situat a l’extrem nord-occidental del País Valencià, a la riba dreta del riu de Bergantes, a llevant de la mola de Palanques (776 m alt). El terreny és accidentat, i la major part ocupat per boscos de pins.

Menys del 10% del terme és conreat. L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya: conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums. Hi ha horta en petits bancals vora el riu. Al terme hom explotava una mina de guix. Àrea comercial de Morella. La migradesa dels recursos locals ha provocat un continu despoblament, encetat ja a principis del segle XX, i amb una particular intensitat a partir del decenni del 1960.

El poble (palanquins) és situat en un turó a l’esquerra del riu, aglomerat al voltant de la plaça i de la seva església parroquial dedicada a Santa Maria.

Dins el terme hi ha també els masos de la Juncosa i de Mampell.

Enllaç web: Ajuntament

Olocau del Rei (Ports)

3 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 44,77 km2, 1.042 m alt, 118 hab (2014)

(cast: Olocau del Rey) Situat al sector més occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau (1.203 m alt) i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes.

El sector conreat és molt minso, la major part està ocupada per bosc i pastures. Conreus de secà, principalment cereals. Té importància la ramaderia ovina. L’emigració va despoblant lentament el municipi.

La vila és al peu del puig d’Olocau (coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau), conserva edificis medievals, i a l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Populo, una talla romànica de la Verge.

Dins el terme hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Taronja.

És l’única població de la comarca inclosa a l’arquebisbat de Saragossa.

Enllaç web: Ajuntament

Morella (Ports)

106 Respostes

Municipi i capital de la comarca dels Ports (País Valencià): 413,54 km2, 984 m alt, 2.638 hab (2014)

Ocupa una gran extensió al centre del massís muntanyós dels ports de Morella, a la capçalera dels rius de Bergantes (o riu de Morella) i de Calders, a l’est, fins a les terres d’Aragó. El relleu és accidentat per les serres de Llècua, al sud, i les de Palanques i de Xiva, al nord, amb altures que superen els 1.200 m, amb abundància de pinedes i pastures.

L’economia local es basa en l’agricultura, fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals; els conreus de regadiu, en canvi, queden circumscrits a les ribes del riu Bergantes i els principals són les patates, els tomàquets i les cebes. La ramaderia aprofita les herbes locals; són importants els ramats d’ovins i de cabres; també té una certa importància l’avicultura. L’artesania tèxtil, dedicada a la confecció de mantes, faixes i alforges, tingué durant el segle XVIII caràcter d’indústria desenvolupada, però actualment només dóna feina a petits tallers. Hi ha indústries alimentàries, de material per a la construcció i de la confecció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Durant el segle XX ha perdut població.

La ciutat, declarada conjunt històrico-artístic, s’estén al peu del castell de Morella, voltada de muralles. S’hi destaquen, a més, el convent gòtic i església de Sant Francesc, seu del Museu Etnològic, i l’església arxiprestal de Santa Maria, també gòtica, entre molts altres edificis religiosos i civils.

El municipi, abundant en masos i despoblats, comprèn també els antics termes de Xiva de Morella i d’Hortells i el santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de la ciutat.

Enllaç web: Ajuntament

Benavit

Deixa un comentari

(Morella, Ports)

Despoblat (des del segle XV), al cim de la serra de Benavit, on hi ha al seu lloc l’ermita de Sant Marc.

Bellestar, la Pobla del *

Deixa un comentari

(Vilafranca, Ports)

Veure> la Pobla del Bellestar  (poble).

Mata de Morella, la (Ports)

Deixa un comentari

Municipi dels Ports (País Valencià): 15,16 km2, 824 m alt, 181 hab (2014)

(o la Mata) Situat a la riba esquerra de la rambla de Cantavella, afluent del Bergantes, a l’extrem oest de la comarca i al límit amb l’Aragó. El territori és força muntanyós i cobert en bona part d’alzines i de garriga.

L’economia local és bàsicament agrària, només aprofitat per al conreu de cereals i fruiters. Ramaderia de llana, cabrum i aviram. Àrea comercial de Morella. La població no ha deixat de disminuir des de mitjan segle XIX, i es dedica principalment a l’agricultura.

La vila és prop de la confluència de la rambla de Cantavella amb el riu de la Cuba; hi destaquen alguns casals d’arquitectura noble, com la casa de la Figuera, del segle XVIII, i la casa de la vila. L’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus és del segle XIX.

Dins el terme hi ha l’ermita de Santa Bàrbara.

Enllaç web: Ajuntament