Dena. L’església és dedicada a sant Cristòfol.
Font d’En Torres
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: els Ports
Font, la -Ports-
Santuari (la Mare de Déu de la Font), 4 km al sud de la vila, al fons d’un barranc, afluent de la canada d’Ares.
La primitiva capella, gòtica, fou ampliada el 1502, el 1522 i el 1650.
A l’hostal hi ha pintures murals del tipus de les de Sant Pau d’Albocàsser.
Ferreres, bosc de les -Ports-
Massa forestal (818 ha), al sud del terme, als vessants septentrionals de la mola del Turmell.
Fàbrica d’en Giner, la
Dena i caseria, 3 km a l’oest de la ciutat, a l’esquerra del Bergantes.
Tingué l’origen en la gran fàbrica de teixits de llana, actualment enrunada, establerta per Joan Giner el 1825, que comportà l’acceleració de la decadència dels tradicionals telers familiars i la formació d’un proletariat industrial. Es construí una colònia, amb església i escoles.
El 1926 l’empresa féu fallida, i els obrers emigraren a la regió de Barcelona.
Corces, riu de les
Nom de la capçalera del riu Cérvol.
Clapissa, mola de la
Cim (1.224 m alt) dels ports de Morella, a la partió d’aigües entre el riu Cérvol i la rambla de Cervera; és termenal dels dos municipis.
Castellons
Una de les denes en què és dividit el municipi.
Villores (Ports)
Municipi dels Ports (País Valencià): 5,36 km2, 661 m alt, 42 hab (2014)
Situat al nord-oest de la comarca, prop del límit amb l’Aragó, ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins a l’esquerra del Bergantes, que el limita per llevant.
Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora el riu, és aprofitable agrícolament. La meitat de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres. La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i llegums) sobre el regadiu (només 9 ha). Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. En procés de despoblament.
El poble és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes; de l’església parroquial de Sant Joan, que conserva una creu processional gòtica, depèn el santuari de la Mare de Déu de Bonsuccés.
Enllaç web: Ajuntament
Vilafranca (Ports)
Municipi dels Ports (País Valencià): 93,74 km2, 1.125 m alt, 2.352 hab (2014)
(o Vilafranca del Maestrat; cast: Villafranca del Cid) Situat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Aragó, la part més meridional és accidentada per les serres de Brusca i Negra i la part oriental és drenada pel riu Sec. El terme és muntanyós i sols es conrea una petita part de la superfície.
Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals i de patates tardanes. Ramaderia de llana i porcina. Petites indústries artesanals i de fabricació de gènere de punt. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
Al poble destaca l’església parroquial del Salvador, del segle XVI.
Dins el terme hi ha els llogarets de la Pobla del Ballestar (amb el santuari de Sant Miquel de la Pobla) i del Llosar (amb el santuari de la Mare de Déu del Llosar).
Enllaç web: Ajuntament
Vallibona (Ports)
Municipi dels Ports (País Valencià): 91,58 km2, 666 m alt, 87 hab (2014)
Situat en un terreny muntanyós, a la capçalera del riu Cèrvol, que travessa el terme de ponent a llevant, voltat completament de muntanyes, com la serra del Peiró de Vallibona, comprèn l’extrem oriental de la comarca. Hi ha garriga, bosc de pins, alzines i roures.
És conrea una petita part del territori, amb predomini de l’agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals, seguits de les oliveres. Ramaderia de llana i porcina. Àrea comercial de Morella. Població en descens.
La vila és situada a l’esquerra del riu Cérvol, a la seva confluència amb el barranc de la Galallera; a l’església parroquial de l’Assumpció es conserven tres creus d’argent, gòtiques, una veracreu del segle XVI i un reliquiari del segle XVIII.
El municipi comprèn també el santuari de Sant Domènec.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 