Santuari, al nord del terme, al vessant meridional de la serra del Tormo.
Construït sota una roca el segle XVIII i restaurada el 1944, consta de dos cossos de dos nivells d’alçada i coberta plana; a l’interior hi ha una font que brolla de la roca.
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Església i caseria en ruïnes, a la dreta de la riera de Caldes, al sud del poble.
Altre nom de la parròquia de Santa Eulàlia Sacosta.
Església de l’antic castell de Quer (o de Galobardes).
Edificada la segona meitat del segle XIII i molt modificada el segle XVIII, és d’una sola nau, coberta amb volta apuntada i sense absis diferenciat, a la façana hi ha un ull de bou i coronant el mur un campanar de cadireta.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Església romànica (segle XI o XII) d’una nau amb l’absis semicircular, tot i estar abandonada conserva força elements de construcció primitiva.
Situada a la vall Fosca, dins l’antic terme de Paüls de Flamisell, entre aquest poble i el Flamicell.
(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental)
(o Santa Justa i Santa Rufina) Veïnat i antiga parròquia, prop de la riera de Tenes.
L’església és un edifici romànic llombard (segle XI o XII) d’una nau amb absis semicircular i a la façana hi ha una espadanya de dos nivells formant angle.
És esmentada ja el 1101, l’any 1321 era encara independent. Fou cremada el 1936 i reconstruïda el 1982.
(Fogars de Montclús, Vallès Oriental)
Ermita, al vessant sud-est del turó de l’Home.
Nom primitiu del monestir de Senterada.
Santuari (1.207 m alt) d’una sola nau rectangular amb un petit campanar d’espadanya.
Està aturonat al cim de la serra de Santa Fe, extrem oriental de la serra de Sant Joan, termenal dels municipis d’Organyà i de Cabó.
(Sant Climent Sescebes, Alt Empordà)
Caseria i antiga església, actualment enrunada, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la riera d’Anyet, prop del mas dels Solers.
Dades dels Països Catalans 