Arxiu d'etiquetes: Dosaigües

Cocina, cova de La

(Dosaigües, Foia de Bunyol)

Cova, prop de l’indret on hi ha les pintures rupestres del mateix terme, amb jaciment prehistòric, excavada parcialment per Lluís Pericot i el Servei d’Investigacions Prehistòriques de València i no descrita detalladament.

Té tres nivells: el del fons correspon al paleolític final o a l’epipaleolític; el del mig, al ple epipaleolític o mesolític; el del damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del neolític antic del territori valencià. Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte.

És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del paleolític a les cultures agrícoles inicials.

Caballón, serra d’El

(Dosaigües, Foia de Bunyol)

Alineació muntanyosa (827 m alt) que separa les aigües del Xúquer i del riu Magre.

Dosaigües (Foia de Bunyol)

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 121,51 km2, 400 m alt, 418 hab (2014)

(cast: Dos Aguas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la serra de Dosaigües o d’El Ave i a l’esquerra del Xúquer, que limita el terme pel sud.

El territori, aspre i poc apte a l’expansió dels conreus, ha provocat l’emigració de bona part de la població, especialment cap a Catalunya. Alguns conreus de garrofers, oliveres, vinya i cereals. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a la confluència dels barrancs de La Umbria i de La Losa, al peu de la serra de Dosaigües; se’n destaca l’església parroquial del Roser, del segle XVI. Fou el centre de la baronia de Dosaigües i del marquesat de Dosaigües.

Dins el terme hi ha les restes del castell de Madrona, així com un gran conjunt de coves amb pintures rupestres prehistòriques (pintures rupestres de Dosaigües), que foren estudiades i publicades per Francesc Jordà i Josep Alcacer el 1951.

Enllaç web: Ajuntament