Despoblat, esmentat encara el segle XVIII.
Arxiu d'etiquetes: Conca de Barberà
Torre d’en Bord, la
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Antic terme, esmentat el segle XIV.
Sants Metges, els -Conca de Barberà-
Santuari de Sant Cosme i Sant Damià, al sud-est de la vila.
Del primitiu edifici (del segle XV), de la qual només es conserva l’absis gòtic, fou reedificat entre el 1967 i el 1970 amb una funcionalitat moderna.
Destaca la façana amb un vitrall de 8×8 m on hi ha tota mena d’eines del camp.
Sant Magí de Rocamora
Parròquia del terme de Rocamora de Sant Magí. Té com a parroquial el santuari de Sant Magí de Brufaganya.
Roques d’Aguiló, les
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Poble, dins l’antic terme d’Aguilo, a l’esquerra de la riera de Clariana.
Rojalons
Queralt, baronia de
(Anoia / Conca de Barberà, segle XII – segle XVI)
Jurisdicció senyorial concedida el 1140 a Pere (I) de Queralt. Centrat pel castell de Queralt i que comprenia la vila de Santa Coloma de Queralt (que passà aviat a ésser centre de la baronia) i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric.
El 1599 es convertí en comtat de Santa Coloma.
Montornès -Conca de Barberà-
Partida i despoblat, dins el terme de Prenafeta, al sector nord-oriental.
Fou propietat del monestir de Santes Creus des del 1414.
Montalegre -Conca de Barberà-
Llogaret, al peu de la serra de Brufaganya, a l’esquerra de la riera de Sant Magí.
Mitjana, granja -Conca de Barberà-
Antiga granja del monestir de Poblet, al sud-oest del monestir, al límit entre la plana i la muntanya.
