Antic castell, a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila. En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq.
Al mateix segle XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa (1317), i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde.
Donà nom a la vall de Perputxent.
Llogaret, al sud del municipi; hi ha l’església de Sant Tomàs.
Havia estat lloc de moriscs.
Cim culminant (1.398 m alt) de la serra de Mariola, al vessant meridional hi ha el refugi de les Foietes, del Centre Excursionista Contestà, i prop de les cases el refugi Reig, del Centre Excursionista d’Alcoi.
Poblat de l’edat del bronze. És situat sobre un esperó cretaci de 791 m sobre el nivell del mar i 60 m sobre la Foia d’Agres.
Ocupat des del bronze antic fins als inicis de l’edat del ferro, des del bronze mitjà, com a mínim, estava dotat d’un potent mur de fortificació.
Caseria, al límit amb el terme d’Alcoi, a l’esquerra del riu d’Alcoi.
(Comtat / Marina Alta)
Alineació muntanyosa (721 m alt) que separa la Vall d’Alcalà de la vall de Planes.
(Planes de la Baronia, Comtat)
Despoblat. Lloc de moriscs (23 focs el 1609), depenia eclesiàsticament de Catamarruc.
Veure> l’Alquerieta de Jordà (llogaret).
Congost que forma el riu d’Alcoi dins el terme, al límit amb el de Vilallonga de la Safor.
Entre les serres de Benicadell, al nord, i de la Safor, al sud.
Dades dels Països Catalans 