Arxiu d'etiquetes: Capcir

Matamala (Capcir)

8 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 18,88 km2, 1.490 m alt, 279 hab (2012)

(fr: Matemale) Estès a la vall alta del riu Aude, al peu del pic del Bastard i al límit amb el Conflent. Una part de la vall d’Aude ha estat ocupada (1957-61) per les aigües del pantà de Matamala. La zona muntanyosa, a l’est, és coberta de boscos de pi negre i pi roig explotats econòmicament.

L’economia del municipi està basada principalment en la ramaderia de bestiar boví i oví i l’explotació del bosc. Turisme. La població, en descens des de mitjan segle XIX, tendeix últimament a recuperar-se gràcies a la proximitat de l’estació d’esports d’hivern dels Angles.

El poble és en un turó, a l’esquerra del riu.

El municipi comprèn, a més, els despoblats de Conangle i Creu de Matamala.

Bastard, pic del

3 Respostes

(Matamala, Capcir / Ralleu, Conflent)

Cim (2.095 m alt) de la serra que separa el Capcir de la vall de Cabrils.

Bassetes, les

1 Resposta

(Formiguera, Capcir)

Grup de petits estanys (2.244 m alt), situats a la capçalera del riu de Lladura, sota els estanys de Camporrells.

Formiguera (Capcir)

11 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Capcir (Catalunya Nord): 46,88 km2, 1.500 m alt, 422 hab (2012)

(fr: Formiguères) Estès entre el sector nord-oriental del massís del Carlit i les Garrotxes del Conflent. La zona muntanyosa és ocupada per boscs, explotats econòmicament.

La principal activitat econòmica del municipi és, però, la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet. El municipi va patir una forta davallada demogràfica durant la primera meitat del segle XX, però després s’ha estabilitzat, gràcies sobretot a la instal·lació d’una estació d’esquí.

El poble es troba a la plana regada per l’Aude; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, on al seu costat hi havia hagut el castell de Formiguera.

Dins el terme hi ha, a més, el barri de les Cases d’Amunt, el despoblat de Galba i el poble o santuari de Vilanova de Formiguera, on hi ha la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir.

Font-rabiosa (Capcir)

4 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 15,56 km2, 1.460 m alt, 134 hab (2012)

(fr: Fontrabiouse) Estès des del sector septentrional del massís del Carlit fins a la plana regada per l’Aude. El terme és drenat pels rius de Galba (límit amb el terme de Formiguera) i pel Riutort (límit amb el de Puigbalador). Hi ha grans extensions de boscs de pi roig i pi negre i també fagedes.

Les bases de l’economia local són la ramaderia (bestiar boví i oví), l’agricultura (la majoria de prats i pastures, a més de cereals i hortalisses) i l’explotació forestal. Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de de l’inici del segle XX.

El poble es troba a la zona de contacte entre el bosc i la plana al·luvial, a la vora del torrent dels Escugots; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Sebastià, romànica, i la cova de Font-rabiosa, important atractiu turístic.

El terme comprèn, a més, el poble d’Esposolla.

Aude, l’ -riu-

34 Respostes

(els Angles, Capcir)

El roc d’Aude és un cim (2.377 m alt) del massís del Carlit, entre l’estany de la Bullosa i la vall de Lladura.

Domina l’estany d’Aude, on neix el riu Aude.

Ares, coll de les -Capcir-

Deixa un comentari

(Puigbalador, Capcir)

Pas (1.600 m alt) del camí entre el Capcir i el Donasà, límit de Catalunya amb l’antic comtat de Foix.

Angles, els (Capcir)

9 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 43,20 km2, 1.595 m alt, 541 hab (2012)

Ocupa una part de l’alta vall de la Tet i un petit sector de la vall de Lladura, a la vora de la resclosa de Matamala.

La principal font d’ingressos del municipi prové de l’explotació del bosc de la Mata (pi negre). L’agricultura i la ramaderia complementen l’activitat econòmica del municipi. Aprofitament de les pastures naturals, en funció de l’obtenció de llet. A l’estany de la Bullosa, dins el terme, hi ha també un petit centre turístic. La població, que havia experimentat una lenta devallada, inicià una certa recuperació durant el decenni 1960-70 gràcies als esports d’hivern.

El poble es troba sobre un turó, on hi havia hagut el castell dels Angles, testimoniat ja el segle X.