Arxiu d'etiquetes: Canal de Navarrés

Quesa (Canal de Navarrés)

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 73,15 km2, 220 m alt, 709 hab (2014)

(ant: Castellar) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca del riu d’Escalona i accidentat pels contraforts de la mola de Bicorb i pel Caroig. Bona part del territori és ocupat per pinedes i matollar.

L’àrea conreada (una quarta part del terme) ocupa la part plana, amb predomini del secà: oliveres, garrofers, ametllers i vinya; al regadiu, tarongers i hortalisses. Ramaderia de llana i apicultura. Extracció de guix i pòrfir. Àrea comercial de Xàtiva. La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, però a partir del 1950 s’inicià una forta emigració.

El poble, d’origen islàmic (torre de Quesa al repartiment), és situat després de la confluència dels rius Grande i Escalona, sota un turó on hi ha les ruïnes d’un antic castell; destaca l’església parroquial de Sant Antoni Abat. Esdevingué centre del comtat de Castellar.

El terme comprèn, també, notables masies, el despoblat de Beniadrà i el poble de Sant Joan de Fàbregues.

Bicorb, baronia de

(Bicorb, Canal de Navarrés, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial, que comprenia el lloc de Bicorb, vinculada el 1392, prèvia facultat reial, per Lluís de Castellar de Vilanova i per la seva muller Francesca Joana de Carròs, senyora de Quesa i Castellar.

Passà als Castellví, als Frigola i als López de Ayala.

Navarrés (Canal de Navarrés)

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 47,04 km2, 275 m alt, 3.169 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés, entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta. És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals.

Els principals conreus de secà són els cereals, les oliveres, els ametllers i la vinya. Entre els conreus de regadiu, els més importants són els tarongers, tabac, hortalisses i cacauets. El sector secundari (indústria) és la base de l’economia.

La vila és d’origen islàmic. Fou centre de la baronia, després marquesat, de Navarrés.

El terme comprèn els despoblats de l’Alcúdia de Navarrés i de la Torreta de Navarrés i el poblat prehistòric de La Ereta del Pedregal.

Beniadrà

(Quesa, Canal de Navarrés)

Despoblat.

Benedrís

(Bicorb, Canal de Navarrés)

(o Benedrix) Despoblat, al sud del poble, a l’esquerra del riu d’Escalona (o riu de Benedrís).

Era lloc de moriscs, habitat per 15 famílies el 1563.

Benalí

(Ènguera, Canal de Navarrés)

Caseriu, a l’extrem nord-oest del terme, a 18 km de la vila i a la capçalera del riu Grande.

Millars (Canal de Navarrés)

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 105,51 km2, 344 m alt, 395 hab (2014)

(cast: Millares) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià i drenat pel Xúquer, que limita el terme pel nord. El terreny és molt accidentat (massís del Caroig) i poc productiu.

L’agricultura ocupa una petita part del terme, els conreus predominants són de secà (garrofers, blat, ordi i vinya); el minso regadiu (blat i hortalisses) aprofita l’aigua de fonts. Fou tradicional la fabricació d’espardenyes (activitat actualment desapareguda). La instal·lació d’una gran indústria de confecció ha pal·liat el descens demogràfic.

La vila, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del barranc d’El Hondo, dominant l’avenç del Xúquer; hi destaca l’església parroquial de la Transfiguració, bastida a mitjan segle XVII.

Dins el terme hi ha la central hidroelèctrica del Salt de Millars (una de les més importants del País Valencià), poc abans del pantà de Tous, també hi ha les ruïnes de diversos castells damunt el Xúquer i nombroses coves de tipus càrstic, com la de les Dones i la de Las Palomas.

Enllaç web: Ajuntament

Ènguera (Canal de Navarrés)

Municipi i capital comarcal de la Canal de Navarrés (País Valencià): 241,75 km2, 318 m alt, 5.291 hab (2014)

(cast: Enguera)  Ocupa una gran extensió de terreny al sud de la comarca i al nord de la serra Plana, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El terreny és molt muntanyós (serra d’Énguera, darrer contrafort del Caroig).

Els conreus, predominantment de secà (oliveres, ametllers, garrofers, vinya i cereals), són a la plana o vall d’Ènguera, al nord del terme, on el relleu es fa més suau. De regadiu, s’hi conreen tarongers i hortalisses. Ramaderia ovina i apicultura, La indústria tèxtil de gran tradició al segle XVIII i part del XIX, manté encara una certa activitat, però en conjunt la vida econòmica ha perdut pes i la població ha anat minvant durant tot el segle XX. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila es troba al peu de la serra Plana, a la vall d’Ènguera, dominada per l’església parroquial de Sant Miquel, edificada el segle XVI i que va ésser reconstruida després del terratrèmol de 1748.

Dins el terme hi ha les caseries de Navaló, Benalí, entre d’altres.

Bicorb (Canal de Navarrés)

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 136,5 km2, 292 m alt, 532 hab (2014)

(cast: Bicorp) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant est del massís del Caroig, on hi ha la mola de Bicorb, amb petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona. La major part del territori és improductiu i cobert de garrigues i algunes pinedes.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre la de regadiu (hortalisses), que aprofita les aigües derivades de l’Escalona. El bestiar cabrí ha desaparegut i l’oví s’ha reduït. Àrea comercial de Xàtiva. La població, en conseqüència, ha minvat sensiblement durant les darreres dècades.

El poble, antiga alqueria islàmica, situat sobre un turó, a l’esquerra del riu d’Escalona, conserva l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista.

A pocs quilòmetres del poble, al torrent d’Hargares, hi ha les coves de l’Aranya, amb les interessants pintures rupestres de Bicorb, descobertes el 1920.

Dins el terme, al sud del poble, es troba el despoblat de Benedrís.

Aranya, coves de l’

(Bicorb, Canal de Navarrès)

Cova amb pintures rupestres, situades prop del riu d’Escalona. Descobertes el 1919 per J. Poch i Garí.

Presenten figures humanes i d’animals, com una cacera de cabres, destacant-hi l’escena d’una dona pujant per lianes per obtenir la recol·lecció de mel.

L’any 1998 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat.