Cova natural, de grans dimensions i d’origen càrstic. L’entrada s’obre en un coster, després d’una rampa descoberta d’uns 15 m de longitud, al vessant occidental del Cabeçó.
Conté formacions d’estalactites i d’estalagmites, força desenvolupades.
Fou explorada durant la primera meitat del segle XIX i oberta al turisme vers el 1963.
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 33,84 km2, 324 m alt, 3.138 hab (2014)
Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i accidentat a més per la serra de Bonalba. És drenat, entre altres cursos d’aigua, per la rambla de Busot, límit occidental; al nord-est d’Alacant. El terme és molt muntanyós i en gran part ocupat per vegetació natural, formada per brolla.
Actualment la vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (ametllers, garrofers i oliveres). Ramaderia (bestiar oví i cabrum). Àrea comercial d’Alacant.
El poble va pertànyer fins a mitjan segle XIII al terme d’Alacant; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, construïda abans del 1596, ha estat restaurada diverses vegades. Prop del poble, dalt d’un turó, hi ha les ruïnes d’un antic castell.
Dins el terme es troba la important cova natural dels Canelobres, amb estalactites i estalagmites.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 