(Benifairó de la Valldigna, Safor, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1238 a Berenguer Vives de Canyamars.
El títol ha continuat fins al segle XX a la mateixa família.
Benifairó, baronia de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Benifairó de la Valldigna
Benifairó de la Valldigna (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 20,2 km2, 40 m alt, 1.616 hab (2014)
Situat a la Valldigna, drenat pel riu de Xeraco i accidentat cap al sud per la muntanya de Xeresa, al sud-est d’Alzira.
La base de l’economia local és l’agricultura, situada als sectors més plans, i que alternen a parts iguals el secà (garrofers), que ocupa els vessants muntanyosos, i el regadiu (tarongers), el qual aprofita aigua elevada. La propietat de la terra és poc repartida. L’activitat industrial es redueix a la fabricació d’embalatges per a taronges. Pertany a l’àrea comercial de Gandia. La població augmentà lentament des del segle XVIII fins al 1950, en que s’estacionà.
El poble, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del riu de Xeraco; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, del segle XVII, d’estil xorigueresc.
Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell d’Alcalà d’Alfàndec, dit de la Reina Móra, i el despoblat d’Alfulell.
Enllaç web: Ajuntament
Alfulell
(Benifairó de la Valldigna, Safor)
(o Furell) Despoblat, al peu de l’antic castell d’Alcalà de Alfàndec.
Era lloc de moriscs, que el 1609, poc abans de llur expulsió, era habitat per 22 famílies. Tenia església.
Alfàndec
(Benifairó de la Valldigna, Safor)
(o Alfàndec de Marinyén) Altre nom amb què era conegut el castell d’Alcalà d’Alfàndec.
A causa d’aquest castell, la vall de Marinyén fou anomenada vall d’Alfàndec, nom canviat a la fi del segle XIII pel de la Valldigna.
Alcalà d’Alfàndec
(Benifairó de la Valldigna, Safor)
Despoblat i antic castell, situat als contraforts septentrionals del Mondúver.
Rep popularment el nom del castell de la Reina Mora.
Dades dels Països Catalans 