Barri obrer, al nord-est del nucli urbà, al sud-est de la carretera d’Inca.
Son Gotleu
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: barris
Son Fortesa
Son Ferriol
Raval, 5 km a l’est de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor i unit, de fet, al poble de sa Creu Vermella. Sorgí, al segon decenni del segle XX, vora el cafè de can Tunis (el barri és conegut també com a Can Tunis).
La primera església s’erigí el 1929; el 1953 esdevingué parròquia (Sant Antoni) i hom construí una nova església en 1957-59.
Son Cotoneret
Barri, a l’oest del nucli urbà, contigu a So N’Espanyolet.
Son Cotoner
Barri, al nord-oest del nucli urbà, entre sa Riera i la carretera a Son Serra.
Son Bru
(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)
Barri de la vila.
Sometimes, es
Barri residencial, a la costa, entre Can Pastilla i s’Arenal.
Soledat de Foraporta, la
(o s’Hort des Ca) Barri, a llevant de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor, vora la bifurcació de la de Sineu.
En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat (la imatge desaparegué el 1835) per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents (entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí); traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació.
L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de Mallorca i estigué al servei del barri que s’anà formant al seu entorn com a conseqüència de la parcel·lació de diversos horts: de l’hort des Ca (que donà nom al barri), de l’hort des Colomeret (més tardana) i de l’hort de s’Hostalet (a partir del 1883). A partir del 1884 s’inicià la construcció de la nova església, que el 1911 esdevenia parroquial. La urbanització s’inicià el 1891.
És, actualment, un barri industrial (ja el 1851 s’hi establí la fàbrica de teixits dita can Ribes), amb empreses de fusteria, sabateria i producció de cautxú.
So N’Espanyolet
Barri, situat a ponent del nucli urbà, més enllà del barri de Santa Catalina, anomenat també Ça n’Espanyolet. Formà, juntament amb el barri de Son Cotoneret, la parròquia de l’Assumpció de Maria.
L’església, construïda el 1953 i dedicada a sant Gaietà, fou cedida, des del començament, als teatins.
So N’Armadans
Barri, a ponent de la ciutat, als vessants orientals del turó de Bellver, damunt el port, entre el torrent de Sant Magí (que separa el barri dels de Son Cotoneret i Santa Catalina) i el comellar de s’Aigo Dolça (límit amb el barri del Terreno). El sector més pròxim al port duu el nom de So N’Alegre.
La urbanització fou promoguda per Lluís Fàbregas i Gelabert i planificada per Eusebi Estades; un nou sector fou urbanitzat per Joan March i Ordinas. El 1938 hi fou creada la parròquia de Santa Teresina. Vora la mar fou construït l’Auditòrium.
És un barri residencial i turístic, amb gran quantitat de població estrangera. Ha donat nom a una revista literària castellana “Papeles de son Armadans”.
Dades dels Països Catalans 