Arxiu d'etiquetes: baronia Santa Pau

Saguàrdia, Marquesa

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIV)

Dama. En la seva jovenesa sembla haver dut també el nom d’Elionor. Era filla de Ponç de Saguàrdia, vescomte de Canet, i d’una Cabrera. Germans seus foren Ramon (II), Guillem (II) i Esclaramonda de Canet.

Es casà amb Hug (II) de Santapau i d’Urtx, baró de Santa Pau, del qual restà vídua el 1323 o 1324. Foren fills seus Ponç (IV) de Santapau i de Saguàrdia, baró de Santa Pau, i almenys quatre fills i una filla més, que no foren personatges de relleu.

El 1343 fou requerida pel rei Pere III el Cerimoniós a prestar-li atzembles per a la campanya del Rosselló.

Oms de Santapau i Fabra, Guillem I d’

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XV – després 1517)

Noble. Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms, etc. Fill de Berenguer (V) d’Oms i de Santapau. Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure.

El 1471, mort ja aquest, secundà l’acció del seu oncle Bernat d’Oms i de Santapau, fins aleshores senescal a Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló. Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei.

Fou el pare de Joan d’Oms i de Perapertusa  (Catalunya Nord, segle XV – segle XVI)  Noble. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Calçà i Morellàs. Fou avi de:

Baltasar d’Oms i Samsó (Catalunya Nord, segle XVI – 1630)  Síndic del rec dels quatre casals. Fou pare de:

Guerau d’Oms i de Santmartí (Catalunya Nord, segle XVI – 1645)  Noble. Es casà amb la pubilla Caterina del Viver i Descatllar, senyora de Calça, Morellàs i Sant Martí de Fenollar. Fou pare de Baltasar, de Tadeu d’Oms i del Viver, i de:

Guerau d’Oms i del Viver  (Catalunya Nord, segle XVII – 1707)  Militar. Germà de Baltasar i de Tadeu. Fou el fundador de la branca dels marquesos d’Oms. Fou coronel del regiment Reial Rosselló d’infanteria i pare de:

Joan d’Oms i de Taqui  (Catalunya Nord, segle XVII – vers 1746)  Coronel d’infanteria. Era senyor de Parestortes. Fou succeït pel seu fill:

Francesc Xavier d’Oms i de Foix-Bearn (Catalunya Nord, segle XVIII – 1755)  Coronel d’infanteria. Fou baró de Tresserra, per la seva muller, i senyor de Sureda per la seva mare. El succeí el seu fill Josep d’Oms i de Tord.

Un altre membre d’aquesta família era Josep d’Oms i de Taqui  (Catalunya Nord, segle XVIII – 1826)  Fou l’iniciador de la branca de Pontellà, la qual s’extingí amb la seva besnéta Carolina d’Oms i Ferrer (Catalunya Nord, segle XIX – 1936)  A la seva mort s’extingí la branca de Pontellà i tots els Oms.

Santapau i de Saportella, Hug (III) de

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Catània, Itàlia, 1393)

Baró de Santa Pau. Fill de Ponç (IV) de Santapau i de Saguàrdia i de Sibil·la de Saportella. Heretà les possessions de Catalunya i de Sardenya.

Pel feu de Sanluri tingué una qüestió amb els Cruïlles, els seus antics possessors (1353). Hug el conservà, però després perdé el de Donigala, que el rei donà a Joan Carròs (1357). En esmena n’obtingué uns altres que foren de Bernat de Guimerà (1362).

La reina li vengué en alou el domini directe dels castells i baronia de Santa Pau, Finestres i Sant Aniol de Finestres (1364). Col·laborà amb el rei contra els castellans, però el rei Pere III preferí que passés a Sardenya com a capità d’un centenar d’homes a cavall, damunt els quals tenia jurisdicció pròpia (1366).

Fou conseller reial, camarlenc i uixer d’armes. S’ocupà de la fortificació del castell de Santa Pau.

Amb sis galeres, s’uní a les naus venecianes que portaren a Xipre la nova reina Valentina Visconti (1378). Ajudà a la recuperació de Famagusta i obtingué donacions que després no foren efectives.

Pere III li ordenà que observés la pau feta amb Gènova. Hug influí en les negociacions del rei per a la pau entre Gènova i Xipre.

A la cort de Montsó del 1382 fou acusat d’afavorir els enemics del rei, castellans, sicilians i mallorquins, però sortí rehabilitat (1383). Ajudà Joan I contra els Armanyac (1389-90).

De la muller, Beatriu de Ribelles, tingué nou fills. Amb dos d’ells, Ponç (V) i Hug (IV), passà a Sicília (1392).

Santapau i de Ribelles, Hug (IV) de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, 1398)

Baró de Santa Pau. Fill segon d’Hug (III) de Santapau i de Saportella i de Beatriu de Ribelles. Heretà la baronia de Mosset i, en morir el seu germà Ponç (V), la baronia de Santa Pau.

Conseller i camarlenc de l’infant Martí i del seu fill Martí el Jove, passà a Sicília, on obtingué molts feus que foren del rebel Manfred d’Alagó (1392). Actuà en diversos fets guerrers, entre els quals una emboscada on fou pres Antonio de Ventimiglia.

Havent tornat a Catalunya, rebé en alou la baronia de Castellfollit de la Roca (1396). Pere d’Empúries li vengué el castell de Vinçà (1398).

Casat amb Elionor de Perellós, vídua de Dalmau de Queralt, tingué una sola filla. El succeí el seu germà Galceran (I).

Santapau i de Ribelles, Galceran (I) de

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1438)

Baró de Santa Pau, Mosset, Castellfollit de la Roca, Butera i Licodia. Fill quart d’Hug (III) de Santapau i de Saportella i de Beatriu de Ribelles, heretà el patrimoni familiar per mort dels dos germans Ponç (V) i Hug (IV) i pel fet d’ésser clergue el tercer.

Cavaller, serví el rei Martí a Sicília i fou conseller reial i camarlenc. Acompanyà Martí el Jove a Sardenya (1408) i fou testimoni del seu testament. Habità amb preferència als seus feus de Sicília. A Sardenya tenia Sanluri i Decimo, en domini poc efectiu.

Fou conseller de la reina Blanca, vídua de Martí I de Sicília, i camarlenc de Ferran I de Catalunya-Aragó, el qual acompanyà a Perpinyà (1415).

Deixà les possessions de Catalunya al seu fill Hug (V) de Santapau i les de Sicília a Ramon de Santapau i de Cardona, fill d’un segon matrimoni.

Santapau i de Ribelles, Joana de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV – vers 1456)

Dama. Era la filla menor d’Hug (III) de Santapau i de Saportella, i de Beatriu de Ribelles. Es casà el 1393 amb Berenguer d’Oms.

Sembla que ella i el seu marit, mitjançant préstecs i hipoteques, adquiriren drets irresistibles sobre la baronia de Santa Pau. El 1445, mort sense successió masculina Hug (V) de Santapau, nebot de Joana, la baronia fou adjudicada a aquesta en virtut d’una sentència de la cúria de Besalú, fet que posaria la possessió en mans dels Oms.

La decisió perjudicà les filles de l’esmentat Hug i la vídua d’aquest, Damiata de Centelles. Hi hagué confirmació de la resolució per noves sentències dictades a Barcelona el 1446 i a Perpinyà el 1449. Restà vídua per aquest temps.

Fills seus foren Carles, Bernat i Berenguer d’Oms. Deixà al tercer la baronia de Santa Pau i la senyoria annexa de Finestres.

Santapau, Hug (V) de

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1443)

Noble. Fill de Galceran (I) de Santapau i de Ribelles. Ja en vida del seu pare prengué possessió de la baronia de Santa Pau, mentre el seu germà Ramon de Santapau era destinat a rebre les vastes possessions paternes a Sicília.

Es casà amb Damiata de Centelles. Aquesta féu de procuradora de la baronia durant la llarga absència d’Hug, potser participant a les empreses mediterrànies d’Alfons IV el Magnànim. Deixà tres filles anomenades Beatriu, Violant i Isabel.

La baronia de Santa Pau restava en una situació econòmica greu. Pel que sembla, era empenyorada en gran part a un oncle del difunt Hug, Berenguer d’Oms, el qual assumí la senyoria de Santa Pau el 1445 en virtut d’una sentència reial de fonaments mal coneguts. Així passà la baronia a la família dels Oms, a través de la dona de Berenguer, Joana de Santapau i de Ribelles.

Santa Pau, baronia de

13 Respostes

(Catalunya, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.

Al segle XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau. Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran (I) Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug (V) Ademar de Santapau i Roís de Liori.

El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia -aleshores en possessió de la filla d’Hug (V)- al marit de Joana, Berenguer (V) d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència.

El baró Antoni (I) d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la baronia als seus descendents agnaticis i, si aquests mancaven, als descendents també agnaticis de la seva filla Anna, muller d’Enric de Sentmenat.

A la mort (1693) del darrer descendent agnat del vinculador, la baronia passà, de fet, al seu nebot de germana, Antoni d’Oms-Cabrera-Desbosc, i a la filla d’aquest, Gaietana, marquesa de Moja; però el marquès de Castelldosrius, Manuel de Sentmenat, aleshores representant la descendència de la filla -Anna- del vinculador, inicià un plet per a la possessió de la baronia i començà a emprar el títol de baró i a cognomenar-se Oms de Santapau. A la seva mort continuà el plet el fill Fèlix, que el guanyà per sentència del 1730, confirmada el 1739.

D’un arranjament entre ambdues parts resultà que el títol de la baronia passà als Castelldosrius, i les possessions i castells d’aquesta restaren per als marquesos de Moja.

La baronia fou reconeguda com a títol del regne, el 1915, a favor del marquès de Castelldosrius.