Arxiu d'etiquetes: baronia Pinós

Pinós-Fenollet i de Mur, Galceran (VII) de

(Catalunya, segle XV – 1470)

Noble. Vescomte d’Illa-Canet i senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i Lluçà. Fill i hereu de Bernat Galceran II de Pinós, fou camarlenc de Joan II.

Representà un paper important en els esdeveniments polítics del seu temps. Diputat de la generalitat de Catalunya (1446-49), s’oposà a l’alliberament col·lectiu dels remences propugnat pel rei Alfons en 1448-49, i amb aquest motiu portà a terme una ambaixada prop de la reina lloctinent Maria de Castella el 1449. A causa de la seva negativa a deixar publicar als seus dominis les ordres reials sobre aquesta qüestió li foren embargats la vila de Bagà i altres llocs, i ell mateix amb altres grans personalitats fou empresonat per ordre de la reina, cosa que provocà grans protestes perquè es tractava d’un diputat.

El 1461 fou un dels quaranta-cinc membres de la solemne ambaixada enviada per la diputació del general al rei Joan II per demanar l’alliberament del primogènit Carles de Viana, empresonat pel seu pare a les acaballes del 1460. Obtingut aquest objectiu, fou un dels personatges designats per anar a rebre el príncep quan es dirigí a Barcelona.

El 1461 fou escollit per a portar a terme, amb altres personatges, una ambaixada a Castella per tal d’obtenir la pau entre Castella i Navarra, ambaixada que sembla que no passà de Calataiud, havent-se solucionat ja el conflicte. El mateix any fou nomenat membre del Consell del Principat, però, en radicalitzar-se el moviment contra Joan II, se n’apartà i es mantingué fidel al rei.

El lliurament del Rosselló i la Cerdanya a França en penyora de l’ajut que aquesta proporcionà a Joan II i l’entrada d’un poderós exèrcit pel Rosselló el mogueren a posar-se en contacte amb el bàndol de la generalitat per defensar el Rosselló contra els francesos. Es negà, amb Carles d’Oms, a lliurar el castell de Perpinyà als francesos, bé que finalment, després de l’aixecament del setge de la Força gironina, acceptà la situació i prestà vassallatge al rei Lluís XI de França.

La inversió d’aliances que es produí el 1466, en oferir la generalitat la corona a Renat d’Anjou, sostingut per França, li feren perdre els seus estats rossellonesos, lliurats al seu fill il·legítim Francesc Galceran de Pinós-Fenollet-Cardona el 1469, llevat de la vall de Toses, donada al capità francès Tanneguy du Chatel.

Per compensar-lo, Joan II li donà el castell de Guardiola i els llocs de Malanyeu i la Nou, la capitania de Berga i el Berguedà i el títol de vescomte de Castellar. Li donà poc després també les baronies de Vallfogona i Milany, el castell de Cartellà i la casa de Grions, que pertanyien a la seva cunyada Beatriu de Pinós-Milany i Ballester, al seu germà, Francesc Galceran, i a llur filla, Joana Estefania, que havien militat o militaven en el bàndol de la generalitat.

Els seus dominis, als quals havia afegit la baronia de Lluçà (que li havia estat cedida el 1438 pel seu oncle Ramon de Peguera), foren lliurats a la seva mort a Felip Galceran de Castre-Pinós, d’una altra branca de la família.

Pinós i de Montcada, Pere Galceran (I) de

(Catalunya, segle XIII – 1312)

Fill de Galceran (V) de Pinós. Es casà amb Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Sanç I.

A causa de l’atac que ell i els seus homes portaren a terme contra el monestir de Sant Llorenç de Bagà, fou expulsat de pau i treva, i les tropes reials envaïren la baronia el 1307 i el 1308, mentre que els seus dominis eren embargats. El rei de Mallorca intervingué a favor seu i finalment fou absolt el 1309 pel rei.

Morí jove i deixà un fill menor d’edat, Pere Galceran (II) de Pinós i de Mallorca.

El seu germà, Ramon Galceran de Pinós i de Montcada (Catalunya, segle XIV), fou el pare de Ramon de Pinós (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Cellers. Comprà (1370) el castell de Pinós al seu cosí germà Pere Galceran (III). Fou pare d’un altre Ramon de Pinós (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Cellers. El 1397 vengué Pinós a Arnau d’Altarriba.

Pinós i de Mallorca, Pere Galceran (II) de

(Catalunya, segle XIV – Bagà, Berguedà, 1348)

Noble. Senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Pere Galceran (I) de Pinós i de Montcada. Orfe de pare, foren els seus tutors la mare, Saura de Mallorca (fins que es tornà a casar amb Berenguer de Vilaragut), i després Ot de Montcada.

Es casà amb la seva cosina llunyana, Marquesa de Fenollet, vers el 1330, raó per la qual fou tutor del germà d’aquesta, Andreu de Fenollet, quan morí llur pare Pere VII de Fenollet, el 1353. També en aquest cas la tutoria provocà més endavant un plet entre pupil i tutor.

Tingué també dissensions amb els Cardona: el 1316 el vescomte Ramon Folc VI havia atacat el seu castell de Pinós; més tard (1344), Pere Galceran (II) hagué de sol·licitar l’arbitratge reial.

Igualment entrà en conflicte amb l’abat de Sant Llorenç prop Bagà, a causa de la possessió de les cases de Terradelles i del castell de Guardiola, entre el 1327 i el 1343, castell ambicionat per Pere Galceran de Pinós i que el monestir permutà amb el rei, que no el volgué cedir mai als Pinós. També a la baronia de Josa i la Vansa hagué de fer cara a l’atac de Guillem d’Aragall, que pretenia tenir-hi drets (1327).

Es negà a seguir el rei Alfons en la seva projectada croada contra els sarraïns el 1331. Participà després en la guerra contra Jaume III de Mallorca, en la campanya del Rosselló (1344) i, de retorn, convidà el rei i acompanyants a Bagà. Acabada la guerra, el rei li encomanà la defensa de la Cerdanya i la guarda del castell de Llívia.

Fou el pare de Galceran (VI), Pere Galceran (III) i Bernat Galceran (I) de Pinós i de Fenollet.

Pinós i de Fenollet, Pere Galceran (III) de

(Catalunya, segle XIV – 1383)

Noble. Senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, fill de Pere Galceran (II) i camarlenc del rei Pere. Succeí el seu germà Galceran (VI), mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue.

Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà (1369) a Andreu (I) de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars (1374); a causa, però del preu, molt elevat, d’aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà (1376) als Peguera.

Una altra adquisició molt important fou la de la vall de Ribes, comprada al rei o, més ben dit, empenyorada per aquest el 1381; ja abans li havia empenyorat, el 1363, el castell de Guardiola, operació que fou anul·lada immediatament pel rei perquè era contrària a una promesa reial de no separar-la de la corona.

Es desprengué, en canvi, de la baronia de Subirats, cedida a la reina Elionor, del castell de Pinós, venut el 1370 al seu parent Ramon de Pinós, de la terra de la Vansa al capítol d’Urgell, després d’haver convertit aquesta possessió en alou a canvi de convertir en feu l’alou de Josa, segons un tracte amb el rei, i més tard vengué també els castells de Talteüll i Montorrell a Arnau (III) d’Erill (1377).

Participà en la guerra contra Castella als fronts d’Aragó i de València (1356-69). El 1374 el rei li encomanà la capitania de guerra de Puigcerdà per tal de fer cara a la invasió que preparava l’infant Jaume de Mallorca.

El 1378, juntament amb Bernat Sagarriga, fou encarregat de dirigir una enquesta sobre corrupció dels oficials reials a tot Catalunya i comtats de Rosselló i de Cerdanya.

Com els seus avantpassats, tingué incidents amb el seu veí el vescomte Roger Bernat IV de Castellbò (1358).

No tingué fills legítims del seu matrimoni amb Guillema de Vilademany i fou succeït pel seu germà Bernat Galceran (I).

Pinós i de Fenollet, Galceran (VI) de

(Catalunya, segle XIV – Bagà, Berguedà, 1354)

Baró de Pinós. Fill i successor de Pere Galceran (II) de Pinós i de Mallorca i de Marquesa de Fenollet, i germà de Pere Galceran i Bernat Galceran.

Participà en la defensa del Rosselló el 1349, quan hom temia una entrada de Jaume III de Mallorca, i en l’expedició a Sardenya del 1354, destinada a sufocar la revolta dels Doria, aliats amb els genovesos.

Morí de resultes de les ferides rebudes a l’illa. El succeí el seu germà Pere Galceran (III).

Pinós i de Fenollet, Bernat Galceran (I) de

(Catalunya, segle XIV – 1421)

Noble. Senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, fill tercer de Pere Galceran (II) de Pinós i de Mallorca i camarlenc dels reis Joan I i Martí l’Humà.

Succeí el seu germà Pere Galceran (III), mort sense descendència legítima, l’any 1383. Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre (vers el 1368), ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371.

Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia.

Formà part del grup de personalitats que entronitzaren la reina Maria de Luna a Barcelona el 1396 i l’aconsellaren en els difícils moments que seguiren la mort de Joan I, trobant-se absent a Sicília el germà i successor d’aquest, Martí l’Humà.

Col·laborà en la defensa de Catalunya contra les tropes del comte de Foix, el 1396, però es negà a col·laborar en la conquesta del vescomtat de Castellbò, veí a les seves terres, el 1398.

Entre el 1397 i el 1398 tingué greus desavinences amb els oficials reials a causa de la reincorporació a la corona de la jurisdicció de la seva baronia de la Portella, operació a la qual s’oposà amb part dels seus vassalls, particularment els remences, cosa que provocà la intervenció violenta de les tropes reials a la baronia el 1397. Fou també conflictiu l’intent per part de la corona de recuperar la vall de Ribes (1407), que havia estat empenyorada a Pere Galceran (III) de Pinós.

En produir-se l’interregne es mostrà favorable a la candidatura de Jaume d’Urgell per a la successió del rei Martí.

Pinós, Galceran (V) de

(Catalunya, segle XIII – 1294/96)

Noble (dit el Jove). Senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran (IV) de Pinós.

Prengué part en una expedició amb l’exèrcit reial a València el 1255, segurament per sufocar alguna de les revoltes sarraïnes encapçalades per al-Azraq. El 1266 participà també en la conquesta del regne de Múrcia feta per Jaume I, el qual li encomanà després la guarda d’una part de la frontera valenciana, a Biar, juntament amb altres tres cavallers.

El 1269 participà en la Croada a Terra Santa i continuà l’empresa, quan el rei l’abandonà, seguint els bastards reials Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis d’Híxar fins a Acre, on lluitaren contra els turcs.

El 1273 refusà, com altres nobles catalans, l’ordre reial d’acompanyar el monarca en una expedició d’ajut al rei de Castella contra els sarraïns andalusos, però no persistí en la seva actitud quan aquesta qüestió desembocà en la revolta de la noblesa catalana i ajudà llavors el rei a sotmetre-la.

El 1278, juntament amb Ramon d’Urtx, actuà d’intermediari en les convencions entre Pere II el Gran i el comte Roger Bernat III de Foix.

Com els seus antecessors, afavorí els templers, als quals donà terres a Saldes i a Bagà.

Pinós, Galceran (IV) de

(Catalunya, segle XIII – Bagà, Berguedà, 1277)

Noble (dit el Vell). Era fill de Ramon Galceran (I).

Senyor dels castells i les baronies de Pinós, Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt.

El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós, població a la qual concedí una carta de franqueses el 1233.

Prengué part en la conquesta de Mallorca (1229-30) i potser també en la de València (1233-45). Participà també en les guerres nobiliàries de la Catalunya de ponent: les de 1198-1269 entre els Urgell i els Castellbò per la qüestió del casament d’Arnalda de Caboet, senyora de la vall d’Andorra, i en les de 1256-60 entre els Montcada i altres nobles aliats amb el rei Jaume I contra els comtes d’Urgell i de Foix. En aquesta darrera ocasió estigué aliat amb el comte d’Urgell.

Es casà amb Esclarmunda de Canet, senyora de la Guàrdia de Ripollès.

Pinós, Galceran (III) de

(Catalunya, segle XII – abans 1197)

Noble. Fill de Galceran (II). De jove era de la mainada o guàrdia reial d’Alfons I el Cast.

En 1177, trobant-se a l’aplec de fundació de la vila de Puigcerdà, fou ofès greument pel noble Ponç de Mataplana. El gran detractor d’aquest, Guillem de Berguedà, ha deixat record de l’incident en una de les seves composicions satíriques.

Heretà del pare la baronia de Pinós. En 1193 apareix documentat amb el fill Ramon Galceran (I).

Pinós, baronia de

(Catalunya, segle XI – )

Jurisdicció senyorial, pertanyent des del segle XI als Pinós.

Els seus límits eren al nord la serra de Cadí (al nord de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell), al sud la riera de Malanyeu, a l’est Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana (alta vall de Lillet), i a l’oest el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà.

Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n’era la capital. També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès.

Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes i a llurs successors en aquest ducat.