(Santpedor, Bages)
Ermita, a tocar del terme de Sant Fruitós de Bages. La capella de Santa Anna primitiva (1507) es trobava al pla de Claret, en terme de Sant Fruitós.
El 1762 fou reedificada pels regidors de Santpedor prop de la vella parròquia de Santa Maria de Claret.
El nou santuari de Santa Anna, acabat el 1769, i la vella capella romànica de Santa Maria de Claret, sense culte, subsisteixen l’un al costat de l’altra.
(o Sant Vicenç de Sau, o de Vilarassau) Poble, prop l’antic mas de Viladassau, al sud-est del terme.
La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània.
És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI. Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia. Té un retaule del segle XIX i traces d’antigues pintures romàniques.
(Cardona, Bages)
Antiga capella i actual masia, situada a l’extrem del terme, camí de Navel. Era dedicada a sant Teobald.
Existia ja el 1442. Fou destruïda el 1470 amb motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473.
Tingué culte fins avançat el segle XIX; hi celebraren els comunitaris de Cardona cada primer diumenge de mes.
(Navàs, Bages)
Poble, a l’extrem occidental del terme. La colònia del Palà de Torroella és l’únic nucli important de població.
L’església parroquial és en un turó (448 m al), a la dreta del Cardener. El territori i la petita torre foren de jurisdicció dels ducs de Cardona.
(Súria, Bages)
Ermita, a l’esquerra del Cardener, dins l’angle nord-oriental del terme, aturonat a 515 m alt.
Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva.
L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall.
(Castellfollit del Boix, Bages)
Antic priorat benedictí, dins la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa. És troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco.
En romanen notables restes, conegudes pel Monestir, que indiquen que l’església fou feta el segle XII. Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella. Pràcticament no tingué comunitat: només un prior i un o dos servents. Els primers eren a la vegada monjos de la Portella.
Es perden les seves notícies el segle XVI. En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, pre-romànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont.
(Sant Salvador de Guardiola, Bages)
Església pre-romànica de mitjan segle X, al costat del mas Brunet, prop de la carretera de Manresa a can Maçana.
Conserva l’absis trapezoidal, amb l’arc de ferradura que el separa de la nau, coberta amb volta de canó. Retaule gòtic del segle XV.
Capella, a l’oest del poble, al límit amb el terme de Fonollosa, al costat de la masia de Vilalta i vora la de Puigdellívol, al vessant meridional de la serra de Castelltallat.
(Sallent de Llobregat, Bages)
Antiga església parroquial i quadra (Serraïma), situada al nord-est del municipi, al límit amb el d’Avinyó.
Existia ja el 1021, quan fou donada al monestir de Sant Benet de Bages.
Conserva sencer l’edifici romànic, del segle XI, amb la façana modificada. Tenia 9 masos al segle XIV, que es reduïren a 2 el 1553; ara sols en té un.
(Manresa, Bages)
Priorat cistercenc masculí, prop de la ciutat, filial de Poblet.
Fou establert el 1461, al lloc que ocupà fins aleshores la comunitat femenina de Santa Maria de Valldaura, traslladada el 1398 a Valldaura del Berguedà.
El 1465 aquest monestir, situat prop del portal d’Urgell, fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II; per això el rei Joan II li cedí, el 1472, la casa hospital de Sant Pau, situada al peu de la ciutat, a l’altra riba del Cardener, ocupada fins aleshores per un grup d’ermitans o donats que hi constaven des del 1300.
Aquest priorat, que arribà a disposar d’un màxim de cinc monjos i un prior, nomenat per l’abat de Poblet, subsistí fins el 1700, que fou cedit als jesuïtes, que l’ocuparen fins l’any 1767. Després passà a mans particulars.
Li resta només l’església, del segle XIV, on es venerà inicialment la Mare de Déu de l’Alba.
Dades dels Països Catalans 