Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Ponsich i Monjo, Joan

(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)

Polític. Pare de Ramon de Ponsich i de Camps. El 1701 era conseller de Barcelona.

Fou capità de la Coronela el 1706, durant el frustrat setge de Felip V. Tingué el càrrec de clavari o clauer de la capital. Durant el setge de 1713-14 s’ocupà de serveis de proveïment de la cavalleria de guarnició treballant amb el conseller en cap Rafael Casanova.

D’altra banda prengué les armes contra els borbònics i fou alhora capità de la Coronela. Intervingué en nombroses accions de guerra.

L’11 de setembre de 1714, amb la seva companyia, formava part de la guarnició del baluard de Santa Clara, el qual fou voltat pels borbònics i només una part dels defensors se’n salvaren obrint-se pas a la baioneta. Ponsich restà mort dins el baluard.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Ponç, Antoni

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Era rector de Vilabella (Alt Camp).

Austriacista destacat, fou deportat el 1704 per ordre del lloctinent borbònic Fernández de Velasco, però naufragà i pogué arribar a Castelldefels, on s’uní al príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que intentava un cop sobre Barcelona. Malgrat les informacions de Ponç, l’atac no reeixí.

En reembarcar, el príncep nomenà Ponç vicari general de l’exèrcit. Amb aquest càrrec participà, l’agost d’aquell mateix any, en la presa de Gibraltar, i s’hi quedà durant el setge espanyol que la seguí, on féu una tasca humanitària entre els ferits.

Més tard anà a Lisboa a explicar a l’arxiduc Carles d’Àustria la situació política a Catalunya. Entrà amb ell a Barcelona (1705). El 1707 li fou concedida una pensió de 800 lliures sobre la prelacia catalana que restés vacant més aviat.

El 1711 publicà un Método moral… per a sacerdots castrenses.

Pomareda, Francesc

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. En començar la guerra de Successió era capità d’infanteria i es passà al bàndol austriacista.

El 1705 fou nomenat alferes, amb grau de sergent major, al nou regiment de Guàrdies Catalans. Defensà Barcelona al setge del 1706, on fou ferit als combats de Montjuïc del 21 d’abril.

El 1709 havia assolit el grau efectiu de sergent major. Caigué presoner dels borbònics.

El 1714, tres mesos abans de la capitulació, Manuel Desvalls, governador de Cardona, tractava de bescanviar-lo per altres presoners.

Pomareda, Benet

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. En començar la guerra de Successió es passà al bàndol austríac. Tenia aleshores el grau de tinent.

El 1713 restà incorporat a la guarnició de Barcelona, on sobresortí al contraatac final de la batalla del baluard de Santa Clara (14 agost 1714).

Després de la capitulació hagué de viure un temps en règim de llibertat vigilada.

Poal, Marquès de *

Veure> Desvalls i de Vergós, Antoni (militar austriacista català, 1666-1724).

Pinós i de Rocabertí -germans-

Josep Galceran, Miquel i Joan Pinós i de Rocabertí eren fills de Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa.

Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí  (Barcelona, 1665 – Burgos, Castella, 1718)  Polític. Ben aviat fou considerat fidel partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, de qui fou representant (1706) prop de la Generalitat. Portà a terme la seva activitat militar antiborbònica a la ratlla de l’Ebre. L’any 1713 reeixiren els seus esforços perquè el Braç militar no pactés amb els filipistes. Ell mateix fou un dels caps principals de la resistència catalana. En caure Barcelona li foren confiscats els béns i ell fou desterrat.

Miquel de Pinós i de Rocabertí  (Barcelona, 1667 – 1713)  Polític (o Miquel Antoni d’Alentorn). Senyor de Seró, Rialb i la Torre Salbana, que heretà dels Alentorn per la seva línia materna. Com el seu germà Josep Galceran, intervingué en la política barcelonina de la darreria del segle XVII i també es passà al bàndol austriacista. Preparà la conspiració del 1704 i el 1705 fou premiat pel rei-arxiduc Carles III amb el títol de marquès d’Alentorn. Durant el setge de Barcelona del 1706 aconduí a la ciutat reforços des de Girona. Fou coronel del regiment de la diputació de Barcelona fins el 1707. Més tard lluità al front de Lleida.

Joan de Pinós i de Rocabertí  (Catalunya, segle XVII – 1737)  Cavaller de Sant Joan.

Pinós, Joan de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. El 1705 abraçà la causa de Carles d’Àustria. Fou enllaç entre aquest i la Generalitat quan el pretendent preparava l’entrada a Barcelona.

L’any 1706, en ésser assetjada la capital per Felip V, fou nomenat ajudant de camp del rei Carles. Conservà tanmateix la plaça de capità de la Coronela. Al front de la seva companyia lluità el 3 d’abril a Montjuïc, en que fou rebutjat el primer atac enemic.

Li fou atorgat el títol de gentilhome reial el 1708 i li era assignada una pensió anual de 30 lliures sobre els béns confiscats al seu parent Jeroni de Rocabertí, partidari dels borbònics.

El 1713, considerant que era inútil la prossecució de la lluita, no volgué restar a Barcelona i es retirà a Centelles.

Pinós, Jaume de

(Barcelona ?, vers 1682 – Viena, Àustria, 1754)

Militar i comte de Vázquez. Probablement nét de Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí.

El 1714, en caure Barcelona en mans de Felip V, s’exilià a Viena, on restà al servei de l’emperador Carles VI, del qual fou conseller d’estat. Fou mariscal de camp dels exèrcits imperials.

Fou soterrat a Brunn, al costat de la seva primera muller, la marquesa de Perles.

Picalquers, Ignasi Joan de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Defensà Barcelona del setge del mariscal de Vendôme (1697) amb el grau de capità.

Decidit austriacista, defensà Montjuïc (1705) i participà en la campanya d’Aragó, on auxilià la vila de Magallón i prengué Mallén.

Comandava la plaça de Girona en el moment de la capitulació (1711) i defensà Hostalric.

Pi, Salvador

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari de Barcelona. Exercí des del 1711. Pertanyia al Consell de Cent.

Durant el setge de 1713-14 fou membre d’una de les juntes que formaven el govern provisional català. A les eleccions municipals del 1713 continuà al Consell de Cent.

Després de la capitulació els seus béns foren confiscats pels borbònics.