(o Sant Miquel d’Engolasters) Despoblat i estany d’origen glacial, situat a l’esquerra de la Valira, a 1.616 m alt.
S’aprofita com a barratge natural per a la central elèctrica de les Forces Hidroelèctriques d’Andorra, i que és alimentada per aigües de l’alta Valira, a través del canal de Ransol, i del riu Madriu, pel canal de Ràmio.
Jaciment prehistòric, romà i medieval. Situat a Santa Coloma d’Andorra, en un lloc elevat i d’ampli control visual sobre la vall central d’Andorra, és un dels jaciments més intensament treballats en aquest Principat.
Després d’una ocupació mal definida durant l’edat del bronze, s’hi establí un petit nucli d’explotació vitivinícola en època romana, al final de la qual el lloc fou fortificat per tal de controlar el pas per la vall d’Andorra.
Aquest primer castell fou reformat i ampliat entre els segles IX i XIII.
(Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Afluent esquerrà de la Valira.
Neix a la serra d’Enclar (alineació muntanyosa paral·lela a la Valira, entre el pic de l’Ós, a 2.406 m alt, i el pic d’Enclar, a 2.317 m) i s’uneix al seu col·lector vora Santa Coloma d’Andorra.
És termenal de les dues parròquies.
Cim (2.476 m alt) de l’alineació que separa la vall dels Cortals de l’alta Valira, dins el terreny de la Concòrdia.
Cim (2.798 m alt) de la cresta de Pessons, que domina el circ de Pessons i, pel sud, vers Canillo, l’estany del Covil (2.300 m alt), a la capçalera de la coma del Covil.
El pic de Sanrera, contrafort en direcció nord-est, rep també el nom d’el Covil Petit (2.685 m).
Altiplà de la parròquia, situat al límit amb l’Alt Urgell i limitat, al nord, pel coll de la Botella i pel riu de Pal, a l’oest, pel riu d’Aós, al sud pel coll de Muntaner i pel riu de Muntaner, i a l’est, pel riu d’Erts o d’Arinsal i per la ribera d’Ordino.
La seva altitud és de 1.800 m damunt la Massana i fins a 2.364 al cap del Covil, a la línia fronterera, damunt Aós de Cívis. És en part cobert de bosc (bosc de Pal, al nord; bosc de Sispony, al sud).
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Contrafort oriental (1.805 m alt) de la serra que separa la vall del riu de Civís (Alt Urgell) de la de la Valira (Andorra), que domina el poble de Fontaneda.
Poble (1.335 m alt), vora la ribera d’Ordino, entre Arans i Ansalonga.
L’església de Sant Martí, romànica, a la dreta del riu, té un campanar amb dos pisos de finestres.
El lloc és esmentat ja el 1176.
Vall de la parròquia, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, que davalla de l’alt del Griu (2.850 m alt), de la cresta de Pessons i dels tossals de la Llosada i de l’Ovella.
El coll dels Cortals (2.441 m alt) o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l’alta vall de la Valira. A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l’emissari dels quals és el riu dels Cortals, que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d’Ensagens i dels Agols.
És un centre de pasturatges important; a 1.850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels Cortals d’Encamp, prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d’Ensagens, s’alça (1.804 m alt) l’antiga església pre-romànica de Sant Jaume dels Cortals. Una carretera de muntanya l’uneix a Encamp.
Dades dels Països Catalans 