(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)
Veïnat i santuari (Mare de Déu de Palau), situats a la dreta de la Muga, aigua avall d’Albanyà.
El santuari és un exemplar romànic, de pedra, amb volta apuntada.
Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà
Orriols -Alt Empordà-
(Bàscara, Alt Empordà)
Poble, de poblament disseminat, situat a la capçalera del riu de Cinyana, sota el coll d’Orriols, a la divisòria d’aigües del Ter i del Fluvià, per on passa la carretera de Girona a Figueres.
El lloc és esmentat ja el 922; l’església parroquial de Sant Genís conserva l’absis romànic, però fou molt modificada posteriorment.
El castell d’Orriols, esmentat el 1265, pertangué a la família Orriols (que enllaçà amb la de Foixà); passà als Avellaneda i als Desbac. L’edifici és un notable casal de tipus renaixentista, refet al començament del segle XVII sobre l’antiga edificació.
Orlina, l’
(Alt Empordà)
Riu de la comarca, afluent esquerrà del Llobregat d’Empordà.
Neix als vessants meridionals de l’Albera, dins els termes d’Espolla i de Rabós d’Empordà; aflueix al seu col·lector a la vila de Peralada després de rebre, per la dreta, la riera d’Anyet.
Om, l’ -Masarac-
(Masarac, Alt Empordà)
Priorat canonical augustinià (Santa Maria de l’Om), situat al veïnat del Priorat, a llevant del poble.
El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran.
Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan segle XIV, que subsistí el títol però sense comunitat.
El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac.
Om, l’ -Ventalló-
(Ventalló, Alt Empordà)
Santuari (Santa Maria de l’Om), a la dreta del torrent de Madrent.
El segle XIV tenia el caràcter de parròquia de Pelacalç, sufragània de Montiró.
La imatge antiga (segons la tradició, una marededéu trobada) fou substituïda el 1605 per una de nova.
Oliveda
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Poble, situat uns 3 km al sud de la vila, enlairat a la dreta del riu d’Arnera.
L’antiga església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Maçanet, petit exemplar romànic d’una nau, fou donada el 952 pel comte Seniofré al monestir de Camprodon, al qual pertangué el lloc.
Norfeu, cap de
(Roses, Alt Empordà)
Cap de la península del cap de Creus, entre les cales Montjoi i Jóncols; és format pels estreps de la serra de Rodes.
Té una altitud de 148 m, i constitueix l’extrem septentrional del golf de Roses.
Constitueix una de les tres reserves integrals del parc natural del cap de Creus.
Neulós, puig
(l’Albera, Vallespir / la Jonquera, Alt Empordà)
Muntanya (1.256 m alt) del massís de l’Albera, entre els dos municipis, del qual és el punt culminant.
Al vessant meridional les aigües van a la riera d’Anyet (conca de la Muga), i al septentrional al riu Rom (conca del Tec).
Navata, baronia de
(Catalunya, segle XI – segle XVII)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell homònim i la parròquia de Sant Pere de Navata, al comtat de Besalú, que pertanyia al llinatge de comdors del mateix nom ja al segle XI.
Pel matrimoni (1249) de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge.
El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola.
El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata, que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma.
Nans, cala
(Cadaqués, Alt Empordà)
Cala de la badia, a l’extrem meridional, que tanca a llevant un promontori on s’aixeca el far de cala Nans.
Dades dels Països Catalans 