(Alacant, Alacantí / Elx, Baix Vinalopó)
Serra (130 m alt), que limita els dos termes, al sud de la serra de Fontcalent.
Forma part del conjunt de relleus baixos retallats, damunt el miocè del pla alacantí, per dos nivells d’erosió quaternària.
Barri residencial, 3 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera a Sant Vicent del Raspeig.
Urbanització turística, prop del far i el cap de l’Horta, entre les platja de l’Albufereta i de la Platja de Sant Joan.
Barri, al nord de la ciutat, separat de la costa pel Benacantil. Nucli de residència obrera, té un ràpid expandiment.
Al sector més allunyat (Carolines Altes) fou erigida el 1947 la parròquia de Sant Josep de les Carolines, i posteriorment hi ha estat creat un centre oficial d’ensenyament mitjà.
Partida i caseriu, a la dreta de la rambla de les Ovelles, prop del terme de Sant Vicent del Raspeig.
Llogaret, a 15 km a l’oest de la ciutat, al vessant meridional de la serra de Fontcalent, antiga possessió del comte de Santa Clara.
(cast: Vistahermosa de la Cruz) Barri residencial, situat al nord-est de la ciutat, al llarg de la carretera de València, prop del tossal de Manises, creat després del 1939.
El 1952 fou erigit en parròquia.
Barri popular, situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l’enderrocament de les muralles.
Durant la seva construcció foren trobades nombroses restes de la ciutat romana (segles I al V), especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum.
Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis. El 1893 fou inaugurat el tramvia que l’unia al nucli d’Alacant.
L’església primitiva (Sant Joan Baptista) fou edificada a partir del 1889; el 1931 i el 1936 fou totalment destruïda, i l’actual és posterior al 1939. Fou erigida en parròquia el 1915.
Turó (106 m alt), situat damunt la vila vella de la ciutat. Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara. Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric.
L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella; era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el Conqueridor el 1265.
(cast: el Babel) Barri i partida rural, situat al sud de la ciutat, davant la platja del Baver (que s’estén entre el port, el barranc de Sant Blai i la rambla de les Ovelles).
La part més pròxima al centre d’Alacant, on fou començat a construir el 1884 el barri de Benalua, havia estat anomenada els Antigors, i hi ha estat trobades restes d’una ciutat romana.
Al segle XVIII el Baver formava encara un port natural.
Dades dels Països Catalans 