Antic terme rural, situat al peu de la serra d’Almenara, a l’extrem septentrional de la plana d’Urgell. Les seves terres són regades pel canal d’Urgell.
Constava d’una sola casa, que havia format part, fins al segle XVIII, del terme d’Almenara i del qual es trobava separada el segle XIX.
Fou agregat, de primer, al municipi de la Fuliola, i després, al d’Agramunt.
Llogaret i antic terme, situat a la serra d’Almenara, que separa la plana d’Urgell de la ribera del Sió. Fins a la segregació del terme rural d’Almenara Baixa fou anomenat, simplement, Almenara.
El centre era l’antic castell i l’església, actualment enrunada, que es troben al cim de l’esmentada serra; la població habita unes quantes masies escampades pel terme.
Fou agregat, inicialment, a la parròquia i al municipi de Boldú, però després passà a formar part del municipi d’Agramunt. Sota la torre anomenada el Pilar d’Almenara han estat trobades restes romanes tardanes o visigòtiques.
Antic terme del comtat d’Urgell. Tenia com a centre el castell d’Almenara, la torre del qual (anomenada el Pilar d’Almenara) es conserva al cim de la serra d’Almenara.
El segle XIX es trobava dividit en dos termes, Almenara Alta i Almenara Baixa.
Municipi de l’Urgell (Catalunya): 79,65 km2, 337 m alt, 5.390 hab (2016)
Al nord de la comarca, al límit amb la de la Noguera. De relleu accidentat i dividit en dos sectors per la serra d’Almenara.
Agricultura principalment de secà, amb cereals (blat i, sobretot ordi) i de regadiu (cereals, alfals i hortalisses), aquesta a la zona regada pel canal d’Urgell (vall de Sió). Entre altres indústries relacionades amb les activitats agrícoles, la indústria turronera (turró d’Agramunt) és de gran importància i tradició; també hi ha indústria de sabó, teixits, maquinària agrícola, remolcs i sacs de paper.
La vila és situada a la dreta del Sió, al límit entre el secà i el regadiu; el nucli antic ha estat declarat monument històrico-artístic, especialment l’església romànica de Santa Maria (segles XII-XIII), amb elements escultòrics de l’escola lleidatana a la portalada. Casa de la vila d’estil barroc, porticat. Durant la baixa edat mitjana, arribà a encunyar moneda (agramuntesa) i esdevingué cap de la vegueria d’Agramunt.
Dins el terme, a més, hi ha els antics termes de Muntada, Mafet, Aladrell, Almenara Alta, Almenara Baixa i Tarassó, i damunt la serra d’Almenara, es troba la torre anomenada el Pilar d’Almenara.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Fira del Torró – Ràdio Sió – Club Handbol – Cobla Jovenívola
Dades dels Països Catalans 