Arxiu d'etiquetes: 1720

Funes de Villalpando y Abarca de Bolea, Ambrosio

(Saragossa, Aragó, 1720 – Madrid, 1780)

Militar i comte de Ricla. Ascendit a tinent general, fou capità general de Catalunya (1767-72), on substituí el marquès de La Mina.

Més liberal que aquest, concedí a la Junta de Comerç de Barcelona l’edifici de la Llotja (en canvi de 30.000 lliures per a obres públiques); restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d’assumir.

En 1772-80 fou secretari de guerra del govern de Carles III de Borbó.

La seva disposició sobre la realització de les quintes per sorteig provocà, a Barcelona, l’avalot de les Quintes (1773).

Escofet i Palau, Joan d’

(Cadaqués, Alt Empordà, 10 maig 1720 – 1808)

Militar. Tingué un paper important durant la Guerra Gran, en la qual arribà a general.

Sembla que fou l’organitzador dels primers sometents del Principat. Posteriorment fou ascendit a capità general.

Enginyer i arquitecte, fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres i de la de Ciències Naturals de Barcelona.

Alòs i de Ferrer, Josep d’

(Barcelona, 1653 – 1720)

Jurista. Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a l’antiga Universitat de Barcelona.

Partidari de Felip V de Borbó, l’arxiduc Carles III de Catalunya li confiscà els béns (1707), però pogué fugir a Castella i fou nomenat magistrat de la Cancelleria de Valladolid.

Tornà a Barcelona, amb les tropes filipistes, fou membre de la Real Junta de Justicia y Gobierno (1714), que governà Catalunya després de l’ocupació borbònica, i posteriorment s’incorporà a la nova Reial Audiència.

Va fer un estudi sistemàtic dels oficis municipals i dels sistemes de provisió i remuneració d’aquests, per tal d’adaptar-los a les noves estructures administratives que havia d’imposar el decret de Nova Planta.

Fou el pare de Josep Francesc i d’Antoni d’Alòs i de Rius.