(Cadaqués, Alt Empordà, 10 maig 1720 – 1808)
Militar. Tingué un paper important durant la Guerra Gran, en la qual arribà a general.
Sembla que fou l’organitzador dels primers sometents del Principat. Posteriorment fou ascendit a capità general.
Enginyer i arquitecte, fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres i de la de Ciències Naturals de Barcelona.
(Barcelona, 1653 – 1720)
Jurista. Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a l’antiga Universitat de Barcelona.
Partidari de Felip V de Borbó, l’arxiduc Carles III de Catalunya li confiscà els béns (1707), però pogué fugir a Castella i fou nomenat magistrat de la Cancelleria de Valladolid.
Tornà a Barcelona, amb les tropes filipistes, fou membre de la Real Junta de Justicia y Gobierno (1714), que governà Catalunya després de l’ocupació borbònica, i posteriorment s’incorporà a la nova Reial Audiència.
Va fer un estudi sistemàtic dels oficis municipals i dels sistemes de provisió i remuneració d’aquests, per tal d’adaptar-los a les noves estructures administratives que havia d’imposar el decret de Nova Planta.
Fou el pare de Josep Francesc i d’Antoni d’Alòs i de Rius.
Dades dels Països Catalans 