Arxiu de la categoria: Història

Benigàlip

(Pego, Marina Alta)

Despoblat.

Benigafull

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 73 famílies el 1602.

Benifaraig -Ribera Alta-

(Alberic, Ribera Alta)

(o Benifaraig d’Alzira)  Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1563.

El segle XVI fou segregat del terme d’Alzira i agregat a la nova parròquia d’Alberic.

Benifaixó

(Benlloc, Plana Alta)

Despoblat. Era un grup d’alqueries, els habitants de les quals, després de la conquesta cristiana, anaren a poblar Benlloc.

Benifairó, baronia de

(Benifairó de la Valldigna, Safor, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial concedida el 1238 a Berenguer Vives de Canyamars.

El títol ha continuat fins al segle XX a la mateixa família.

Benifaió, baronia de

(Benifaió, Ribera Alta, segle XVII – )

Jurisdicció senyorial. Fou vinculada, amb caràcter agnatici, prèvia facultat reial, el 1615, per Miquel Falcó de Belsochaga.

Benifabin

(Menorca)

Un dels quatre districtes en que era dividida l’illa en època islàmica, que correspon, aproximadament, a l’actual terme d’es Mercadal.

Benieto

(Almoines, Safor)

Despoblat, dividit, des de la baixa edat mitjana, en dos nuclis: Benieto Jussà (o dels Moros) i Benieto Sobirà (o dels Cristians).

El 1609, habitaven el lloc 90 famílies morisques.

Benidoleig, baronia de

(Benidoleig, Marina Alta, segle XVII – )

Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benidoleig, la qual fou venuda el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Forna, Benimuslem i el Pujol, casat amb Vicenta Munyós, que l’havia adquirit dels ducs de Mandas i Vilanova.

Dels Julià passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina.

Benicaurix

(Gandia, Safor)

Despoblat de l’antic terme de Benipeixcar.