Arxiu de la categoria: Geografia

Llucmajor (Mallorca Migjorn)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 327,05 km2, 151 m alt, 37.257 hab (2013)

Situat als contraforts de la serra de Migjorn, entre el massís de Randa i la costa, a l’est de la badia de Palma. El seu terme, molt planer, està tallat per torrents i barrancs que obren cales als penya-segats de la costa amb pinedes i alzinars.

És el terme més extens de les Balears, amb una bona part dedicada al conreu de secà: cereals, ametllers, llegums, garrofers, figueres i arbres fruiters. La ramaderia consta de bestiar oví, boví, porcí i aviram. El sector primari ha estat eclipsat totalment pel boom turístic (concentrat especialment a s’Arenal, un dels complexes més importants de les Illes), per la indústria (del calçat, de la pell, l’alimentària, la tèxtil, de la fusta i les metal·lúrgiques) i pel comerç.

Paral·lelament, el creixement demogràfic, en bona part de base immigratòria, ha estat espectacular.

La ciutat, d’origen islàmic, és a l’encreuament de diversos camins; l’església parroquial de Sant Miquel és un gran edifici construït a partir del 1781. Al segle XIV fou planificat l’urbanisme de la vila emmarcada en l’anomenat Quadrat, i el nucli urbà s’ha estès en direcció als camins i sobretot vers l’antiga estació del ferrocarril.

A l’indret anomenat camp de sa Batalla va tenir lloc la famosa batalla de Llucmajor (1349), on va morir Jaume III de Mallorca. A partir del segle XVI la població hagué de suportar les freqüents incursions dels pirates turcs i berbers, i hom bastí nombroses torres a la costa.

El municipi comprèn, a més, el poblat talaiòtic de Capocorb Vell, la colònia de Son Mendívil, l’antiga residència trinitària de cas Frares i el santuari de Gràcia.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Institut – Club Natació

Llucena (Alcalatén)

Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 137,04 km2, 568 m alt, 1.417 hab (2014)

(cast: Lucena del Cid) Situat a la riba dreta de la vall del riu, o barranc, de Llucena, el qual drena el terme i que rep diversos barrancs, accidentat al sector nord-oest pel massís de Penyagolosa, al nord-oest de Castelló de la Plana.

Terme molt muntanyós, fet que ha impedit l’expansió de l’agricultura de secà (cereals, farratges, ametllers i avellaners); hi ha algunes ha de regadiu, localitzades al fons de la vall del riu de Llucena. Té importància la ramaderia, sobretot la de llana. Indústria tèxtil i fabricació de rajoles, que avui és la principal activitat econòmica. Hi ha un important mercat dominical. Centre d’estiueig. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població, amb tot, ha disminuït notablement a partir del 1900.

Vila d’origen islàmic, enlairada a l’esquerra del riu. Antic palau dels Ducs d’Híxar i plaça porticada, on hi ha l’església arxiprestal de Santa Maria (1724-42) i la casa de la vila.

El municipi comprèn, a més, diverses caseries i els despoblats de Benagualit i de Torrocelles.

Enllaços web: Ajuntament – Informació

Llubí (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 34,92 km2, 74 m alt, 2.216 hab (2014)

(ant: Castell-llubí) Situat al pla de l’illa, a l’est d’Inca. Ocupa terres planeres, de pendents suaus, al sud-est, i terres baixes, al nord, on enllaça amb l’horta de sa Pobla. Hi ha alguns boscs d’alzines i pins.

L’agricultura n’és el principal recurs, amb més de tres quartes parts del territori conreat; el secà és destinat a ametllers, cereals, llegums, tàperes i figueres; només una petita part és dedica al conreu de regadiu. La ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porcí complementa l’economia. Indústries alimentàries i de la construcció. Àrea comercial de Palma de Mallorca. En les darreres dècades la població ha experimentat una lenta davallada.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del torrent de Vinagrella; església parroquial de Sant Feliu, de mitjan segle XVII, ampliada el XIX; al segle XVII s’hi establí el barri de Son Ramis.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de sa Serra i l’antiga finca de son Perot Alomar.

Enllaç web: Ajuntament

Bassetes, les

(Formiguera, Capcir)

Grup de petits estanys (2.244 m alt), situats a la capçalera del riu de Lladura, sota els estanys de Camporrells.

Basseta, la

(Vilafamés, Plana Alta)

Caseriu, entre el coll de la Bassa i la rambla de la Viuda, prop del poble de la Barona.

Basset, cala en

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Cala de la costa, Situada entre la punta de sa Galera (davant sa Dragonera) i el morro de sa Rajada.

Bassera, pic de la *

(Alt Urgell / Andorra / Pallars Sobirà)

Altre nom del pic dels Llacs  (cim, 2.691 m alt).

Bassars, els

(Elx / Santa Pola, Baix Vinalopó)

Rodal, situat a ponent de la carretera d’Alacant a Múrcia, entre l’Altet i Santa Pola.

Bassa Nova, la

(Almenar, Segrià)

Caseriu, situat a l’oest de la vila.

Bassa, sa

(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

Vénda, a la parròquia de Sant Rafel de Forca.