(Rosselló)

Conjunt orogràfic dels Pirineus, últimes formacions de les serralades pre-pirinenques septentrionals. Estan formades per un conjunt de serres que assoleixen la màxima altitud al sud, al pic de Bugarach (1.231 m), i que van perdent alçada cap al nord, on no sobrepassen els 600 m.

Originades per plegaments apareguts des del començament del terciari, en renovar-se el sistema pirinenc, pel sud estan en contacte amb les formacions calcàries de la Fenolleda.

Per la banda de llevant s’estenen una sèrie d’altiplans àrids i abruptes, resultat d’una forta erosió, que davallen cap als estanys litorals (estany de Salses).

Finalment, al nord, una successió de plecs cretacis, calcaris molt erosionats, divideixen el relleu en una sèrie de depressions que dominen pel nord la vall de l’Aude.

Hi ha unes grans superfícies rocalloses, sense vegetació o amb una migrada vegetació de garriga, amb algunes alzines.

La població, tradicionalment escassa, es dedica a la ramaderia a les planes de llevant i al conreu de la vinya a les depressions de l’est i del nord-est, cosa que dóna lloc a una elaboració de vi de qualitat (vi de les Corberes).

A cavall entre el Llenguadoc i el Rosselló, les Corberes s’inclinaren antigament cap a la plana occitana, però en ésser inclosos dins el departament francès del Pirineus Orientals s’han anat incorporant lentament a la Catalunya Nord; actualment, la major part de l’activitat econòmica i humana resta orientada cap a Perpinyà.