Veure> Sant Miquel del Corb (veïnat).
Cala del port, que limita, per l’oest, el nucli urbà d’es Castell.
Disposa d’un petit moll de pescadors, els quals operen, amb petits bots, a l’interior del port.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Poble (1.231 m alt), situat al cim d’un turó. L’església depèn de la del Boixar.
La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d’Alagó. Pertangué al monestir de Benifassà. Al segle XVII, durant al guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses.
Municipi fins al 1972, aquest any fou annexat a la Pobla.
Santuari de la Mare de Déu del Coral (1.075 m alt), entre els colls de Vernadell i de la Guilla, prop de la frontera franco-espanyola. Té hostatgeria.
L’església, esmentada ja al segle XIII (era parroquial de Miralles), fou reformada al segle XVIII, que passà a dependre de la parròquia de Prats de Molló.
La imatge, de talla, és del segle XIII; s’hi conserva també una Majestat del segle XII.
(o Sant Salvador de Coquells) Llogaret.
(Villargordo del Cabriel, Plana d’Utiel)
Pont sobre el Cabriol, a la carretera de les Cabrelles, al límit actual del País Valencià amb Castella, l’accés al qual, pels dos vessants del riu, és fa mitjançant revolts molt acusats (port de Contreras).
Fou construït en 1841-51 per l’enginyer Lucio del Valle, per tal d’evitar el pas del riu pel pont de Pajazo.
Actualment la carretera evita aquest pont aprofitant la presa del pantà de Contreras, construït vers el 1969 i destinat a la producció d’energia hidroelèctrica i al regatge de les hortes valencianes; té 880 milions de m3 i és estès, en gran part, dins la província castellana de Conca.
Llogaret, al sud del poble, a l’esquerra de la riera de Clariana.
Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, al vessant septentrional de la serra de l’Albera, sota el pic de Tallaferro, a la capçalera de la vall del Dui; és envoltada de fonts i de til·lers, plàtans i castanyers.
Hom ha suposat que és successor d’un lloc de culte a Neptú, d’època romana. L’església és esmentada ja el 1292. Del 1582 al 1585 s’hi establí un convent franciscà. Hi tenia lloc una important fira els dies de festa.
Fou propietat del municipi de Cotlliure; venut el 1798 a particulars, el 1804 fou cedit a 79 altres veïns de Cotlliure en propietat col·lectiva, que encara subsisteix. L’actual edificació i la galeria coberta són de la fi del segle XVII.
Als aplecs que hom hi celebra, es ballen tradicionalment danses populars.
(Sant Joan de Sineu, Mallorca Pla)
Santuari de la Mare de Déu de Consolació, aturonat (167 m alt) a poca distància de la població.
Conserva un portal lateral del segle XIII, però ha estat molt reformat, especialment al segle XVIII; l’altar major procedeix del convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca.
Al segle XVII tingué una escola de gramàtica.
Ha estat restaurat recentment.
Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, a ponent del poble de s’Alqueria Blanca, aturonat (205 m alt) en un contrafort meridional del puig Gros.
És esmentat per primera vegada el 1523 i la construcció, és probablement del principi del segle XVI, reformada en 1931-36; l’entrada és lateral i el conjunt emmurallat.
És notable l’altar barroc (1646) de Santa Escolàstica.
