Arxiu de la categoria: Geografia

Estància, cala

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Cala, a la costa meridional de l’illa, dins la badia de Palma, prop del nucli de Can Pastilla.

Estallencs *

(Mallorca)

Veure> Estellencs  (vila i municipi).

Estall, l’

(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)

(o Estall)  Despoblat (866 m alt), al vessant meridional del Montsec d’Estall, a l’esquerra del barranc de Fet. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria.

Al segle XIX formava un municipi amb el terme de la Cerulla dit Estall i la Cerulla.

Estalella, s’

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Torre de defensa de la costa, bastida en un promontori, a l’oest de la punta Plana, el darrer terç del segle XVI.

Estació de Novelda, l’

(Novelda, Vinalopó Mitjà)

Barri, al nord de la ciutat i a l’esquerra del Vinalopó, sorgit al voltant de l’estació del ferrocarril (Alacant-Madrid) que serveix aquesta ciutat.

L’església (Sant Pasqual Bailón) és annexa a la parròquia de Novelda.

Estació de Monòver, l’

(Elda, Vinalopó Mitjà)

Barri de la ciutat, al límit amb el terme de Monòver, al voltant de l’estació de ferrocarril (Alacant-Madrid) d’aquesta darrera ciutat.

Estaca, s’ -Mallorca-

(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)

Possessió, damunt la costa (caló de s’Estaca), propera a la de Miramar; adquirida per l’arxiduc Carles Salvador d’Àustria.

Catalina Homar hi habità fins a la seva mort (1905).

Establiments -Mallorca-

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Vila (146 m alt) i antic municipi, incorporat el 1949 a l’actual. Situat al raiguer de la serra de Tramuntana. Està format pels nuclis d’Establiments Vells i d’Establiments Nous.

Conreus de secà (olivera, cereals, garrofers i ametller). Turisme i residències secundàries.

Dins el terme hi ha la possessió de son Berga, amb notables jardins.

Éssera, l’

(Franja de Ponent)

(cast: Ésera)  Riu pirinenc (86 km) al límit amb l’Aragó. Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto (3.403 m alt), i recull també les aigües del massís de Pocets (3.367 m), format pels torrents subglacials de la Maladeta, voreja aquest massís i vessa una part del seu cabal a la Garona, travessa la vall de Benasc, corre en direcció sud, rep com a únic afluent important l’Isàvena, a Graus i desemboca al Cinca, per l’esquerra, a Olvena (Aragó).

El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica; pel juny, a Benasc, porta el màxim d’aigües, i el mínim pel gener. Forneix energia i regatge a Aragó i a Catalunya, amb aprofitament hidroelèctric del curs, per l’embassament de Barasona.

Per a l’agricultura, l’Éssera cedeix tot el seu cabal al canal d’Aragó i Catalunya, acabat el 1905.

La vall de l’Éssera forma el sector occidental de l’antic comtat de Ribagorça.

És una zona de transició lingüística entre els parlars catalans i els aragonesos.

Essarraguda *

(Beuda, Garrotxa)

Veure> Sant Miquel de Coma-de-roure  (església).