Cala, a la costa meridional de l’illa, dins la badia de Palma, prop del nucli de Can Pastilla.
Arxiu de la categoria: Geografia
Estallencs *
(Mallorca)
Veure> Estellencs (vila i municipi).
Estall, l’
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
(o Estall) Despoblat (866 m alt), al vessant meridional del Montsec d’Estall, a l’esquerra del barranc de Fet. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria.
Al segle XIX formava un municipi amb el terme de la Cerulla dit Estall i la Cerulla.
Estalella, s’
Torre de defensa de la costa, bastida en un promontori, a l’oest de la punta Plana, el darrer terç del segle XVI.
Estació de Novelda, l’
Estació de Monòver, l’
Estaca, s’ -Mallorca-
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Possessió, damunt la costa (caló de s’Estaca), propera a la de Miramar; adquirida per l’arxiduc Carles Salvador d’Àustria.
Catalina Homar hi habità fins a la seva mort (1905).
Establiments -Mallorca-
Vila (146 m alt) i antic municipi, incorporat el 1949 a l’actual. Situat al raiguer de la serra de Tramuntana. Està format pels nuclis d’Establiments Vells i d’Establiments Nous.
Conreus de secà (olivera, cereals, garrofers i ametller). Turisme i residències secundàries.
Dins el terme hi ha la possessió de son Berga, amb notables jardins.
Éssera, l’
(cast: Ésera) Riu pirinenc (86 km) al límit amb l’Aragó. Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto (3.403 m alt), i recull també les aigües del massís de Pocets (3.367 m), format pels torrents subglacials de la Maladeta, voreja aquest massís i vessa una part del seu cabal a la Garona, travessa la vall de Benasc, corre en direcció sud, rep com a únic afluent important l’Isàvena, a Graus i desemboca al Cinca, per l’esquerra, a Olvena (Aragó).
El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica; pel juny, a Benasc, porta el màxim d’aigües, i el mínim pel gener. Forneix energia i regatge a Aragó i a Catalunya, amb aprofitament hidroelèctric del curs, per l’embassament de Barasona.
Per a l’agricultura, l’Éssera cedeix tot el seu cabal al canal d’Aragó i Catalunya, acabat el 1905.
La vall de l’Éssera forma el sector occidental de l’antic comtat de Ribagorça.
És una zona de transició lingüística entre els parlars catalans i els aragonesos.
Essarraguda *
Veure> Sant Miquel de Coma-de-roure (església).
