(l’Alguer, Sardenya)
Agregat, a la costa, a la badia de l’Alguer, a l’oest de la ciutat. Sorgí com a centre rural el 1936.
Després de la Segona Guerra Mundial s’hi establiren uns 400 italians de Pula en passar Ístria a Iugoslàvia.
Font que neix a son Reus de Randa i abasta d’aigua Llucmajor; fou concedida a la vila per Jaume II de Mallorca.
Antiga alqueria i devesa, a l’extrem nord de la península d’Artà, límit est de la badia d’Alcúdia.
El cim del cap de Ferrutx, sa talaia Moreia, té 562 m d’alt, i s’integra a la serra de Ferrutx, la qual s’estén paral·lela a la costa en direcció sud-oest – nord-est, i assenyala l’inici de les serres de Llevant, enllaçant amb la d’Artà.
Partida i rodal.
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 0,57 km2, 300 m alt, 667 hab (2014)
(ant: Xeldo) Situat a la dreta del riu Palància, gairebé envoltat pel terme de Sogorb, a la zona de parla castellana del País Valencià. El seu terme municipal és molt reduït.
Agricultura de conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, a més d’hortalisses; poca superfície de secà i de muntanya improductiva. Les terres són treballades en règim d’explotació directa. A la indústria hi treballa la meitat de la població activa Àrea comercial de Sogorb.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la plana regada de la dreta del Palància; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia; la casa del comú és el vell palau dels ducs de Medinaceli.
La torre de Xeldo fou concedida per Jaume I el 1248 a Garcia Peres d’Ossa, i després de tenir diversos propietaris, passà finalment a formar part del ducat de Sogorb.
Enllaç web: Ajuntament
les Ferreries (Aiguafreda, Vallès Oriental) Antic nom del raval que donà lloc al poble d’Aiguafreda.
les Ferreries (Beranui, Ribagorça) Caseria i antic molí de l’antic municipi de Calbera, a la confluència del barranc de Castrocit amb l’Isàvena.
les Ferreries (Maià de Montcal, Garrotxa) Barri, a l’est de l’església parroquial.
les Ferreries (Miravet, Ribera d’Ebre) Barri del municipi, a la dreta de l’Ebre, al nord-est del nucli.
Veïnat, a la dreta del torrent de Fontllebrera, prop de l’ermita de Sant Grau.
És esmentat ja el 1260.
Massa forestal (818 ha), al sud del terme, als vessants septentrionals de la mola del Turmell.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Illa dels Columbrets (43 m alt), al grup de les illes menors, cap al sud-est, a tocar de la Foradada.
Cala profunda i ramificada, de la costa oriental de l’illa, al límit amb el terme de Santanyí.
A la seva entrada hi ha l’illot residual dit es Faralló.
