(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Cap i puig, al nord de la badia de Portmany. El puig, que presenta uns grans penya-segats, té una altura de 275 m.
És esmentat amb aquest nom des del final del segle XIII.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Cap i puig, al nord de la badia de Portmany. El puig, que presenta uns grans penya-segats, té una altura de 275 m.
És esmentat amb aquest nom des del final del segle XIII.
Districte, al nord de la ciutat.
Veure> Santa Magdalena de Noves (església).
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Vénda del municipi i parròquia.
Poble (484 m alt), situat uns 2 km a llevant de la vila, a la dreta del barranc de Benafer. L’església de Sant Miquel és sufragània de la parròquia de Xèrica.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
Poble (8 m alt), al nord de l’illa Plana. La manca d’aigua hi impossibilita l’agricultura, i els tabarquins es dediquen gairebé exclusivament a la pesca (moll, sardina, etc), un cop tancada l’almadrava de la costa sud que capturava tonyines.
Fou bastit el 1770 per Carles III de Borbó per tal d’instal·lar-hi uns 600 pescadors (de peix i de corall) d’origen genovès residents a l’illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l’esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768.
Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l’església de Sant Pau. Assolida l’autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s’establiren al Baix Segura (Torrevella, Guardamar) i al Baix Vinalopó (Santa Pola), i la població ha anat disminuint ininterrompudament.
Fou centre de contraban.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Cala i platja de la costa de Sant Carles de Peralta, on arriben les importants urbanitzacions turístiques que tenen el centre a es Canar.
Cala de la badia de Palma, a Cas Català, al límit amb el terme de Calvià. En 1940-45 hi fou construït un port esportiu.
Veure> l’Oliva (despoblat).
Raval meridional de la ciutat.