(Llíria, Camp de Túria, 1870 – Madrid, 1930)
Periodista i escriptor. Inicià la seva carrera com a autor teatral amb obres com Nelet el d’Alboraia (1893) i Salir del paso (1891).
Se n’anà jove a Madrid, on figurà en les redaccions de “Diario Universal”, “Informaciones”, “La Tribuna” i altres periòdics, i estrenà nombroses peces teatrals: Oro y sangre, La tentación, La del alba sería, Sin vocación, Alegría i Me gustan todas.
(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 28 agost 1927 – Elna, Rosselló, 5 setembre 2021)
Escriptora. Col·laboradora habitual en publicacions catalanes, ha obtingut diversos premis (Jocs Florals de la Ginesta d’Or, Biblioteca Catalana de Perpinyà, Vila de Perpinyà, etc).
Ha publicat Castell negre (1981), A la recerca d’una memòria: Rosselló microtoponímic (1982), L’escletxa (1986), Jocs de convit (1990), Una ombra anomenada Oblit (1992) i El cant de la Sibil·la (1995).
(Maó, Menorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1765)
Llatinista i eclesiàstic. Doctor en teologia. Fou beneficiat de la seu de Ciutadella.
Publicà Rudiments de la llengua llatina… (Maó 1762), reeditada diverses vegades.
(Illes Balears, segle XIV)
Funcionari reial. El 1351, essent procurador reial de Pere III el Cerimoniós a Mallorca, redactà les noves ordinacions d’aquest regne amb col·laboració amb l’altre procurador del monarca, Jaume Negre.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Poeta. Només es coneix una composició de 323 versos que clou el conegut Lo procés de les olives sostingut entre Bernat Fenollar i Joan Moreno i que constitueix la part més reeixida de tota l’obra.
(València, 1741 – 1812 ?)
Escultor. Deixeble d’Ignasi Vergara fins el 1763 i de l’Acadèmia de Sant Carles, d’on fou acadèmic emèrit el 1773 i també de San Fernando (1779). Fou tinent director honorari d’escultura (1781) i acadèmic conserge-taxador de Sant Carles (1787).
Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i col·laborà al retaule de la Mare de Déu del Lledó, a Castelló de la Plana.
(País Valencià, segle XVI)
Gravador. Féu gravats del llibre Sermones Festivitatum Virginem Mariam, notable edició feta a València el 1512.
(Illes Balears, segle XVIII)
Pintor. Era fuster d’ofici. Hi ha una pintura seva a l’església dels framenors d’Artà. També sobresortí com a gravador.
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 8 abril 1889 – 3 octubre 1974)
Pintor i escultor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a l’Escola de Llotja de Barcelona. D’ençà del 1927 exposà habitualment a la Pinacoteca de Barcelona. El 1950 fou nomenat acadèmic corresponent de San Fernando. Destacà com a paisatgista.
També és molt important la seva tasca dins el camp de l’arqueologia: fou un dels descobridors de les pintures rupestres del barranc de la Gasulla i publicà diversos articles de tema arqueològic.
(València, 1560 – després 1629)
Cronista. Des del 1596 era beneficiat de l’església de Sant Martí de València.
És autor d’un extens dietari: Coses evengudes en la ciutat i regne de València, que abraça el període 1589-1629 (publicat el 1934) i que conté interessants notícies sobre la història del País Valencià dins l’esmentat període, sobretot quant als esdeveniments petits i grans de la capital.
Procedent, sembla, d’una família de menestrals benestants, dóna una visió popular i acolorida, amb un llenguatge viu i pintoresc de la vida quotidiana de la societat valenciana i sobretot dels medis eclesiàstics ciutadans i de llur psicologia.
